(Màlaga, Andalusia, 1020 ? – València, vers 1058)
Poeta i filòsof jueu. Nom amb que fou conegut als Països Catalans Sälomó ibn Gabirol. Visqué gran part de la seva vida a Saragossa.
Escriví Kéter malkut (Corona reial), l’obra filosòfica Font de la vida (molt important), Collar (gramàtica hebrea en versos), Llibre de la correcció dels caràcters (manual pràctic d’educació) i Selecció de perles (compilació de màximes morals).
Considerat el millor poeta hebreu andalusí.
(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.
Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.
Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).
(Dénia, Marina Alta, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1131)
Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abü Marwän ‘Abd al-Malik.
És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments.
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248) Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.
Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248) Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.
Abdal·la ibn Iaia (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182) Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.
Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193) Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.
Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215) Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.
Abdal·la Muhammad al-Mohaidi (Palma de Mallorca, 1029 – ?, 1095) Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.
(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )
Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.
Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).
(Ronda, Andalusia, 1839 – Madrid, 1915)
Pedagog i escriptor. Germà d’Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada.
Fou l’ànima de la Institución Libre de Enseñanza.
(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
(Urgell, segle XVIII – Sevilla, Andalusia, 1820)
Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar.
Fou professor de l’Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables.
Dirigí l’observatori de Sant Ferran de Sevilla.
Dades dels Països Catalans 