(Barcelona, 24 gener 1916 – Bogotà, Colòmbia, 14 febrer 1998)
Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Joaquim. Va fundar l’Institut Barraquer de Bogotà, l’any 1968.
Les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la curvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia.
Se’l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries.
(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)
Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.
Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1981)
Pedagog i historiador. Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic.
Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metal·lúrgia colonial americana: La minería y la metalurgía en la América española durante la época colonial (1955), La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial (1969), etc.
També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgía mexicana y de Hispanoamérica colonial (1973).
(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)
Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.
Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.
(Tarragona, 1436 – La Hispaniola, Cuba, després 1516)
Navegant. Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica (setembre 1493-juny 1496). Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola. Aconseguí una concòrdia entre Colom i Roldán, cap del moviment sediciós anticolombí (octubre 1498).
A l’octubre de 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa. Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l’anada del jutge Bobadilla a Amèrica, el qual empresonà Colom i l’envià a la Península Ibèrica.
Contribuí a l’establiment de la indústria de la canya de sucre a Cuba (1498).
(Barcelona, 29 agost 1882 – l’Havana, Cuba, 26 juny 1940)
Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític.
El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte.
Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).
Fou el pare de Jaume Bagaria (Catalunya, segle XX – estiu 1937) Dibuixant. Morí molt jove, en acció de guerra al front d’Aragó.
Antoni Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.
Josep Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.
Manuel Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927) Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.
(Barcelona, 5 maig 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1979/83)
Periodista. En la seva joventut s’especialitzà en assumptes esportius i col·laborà amb reportatges diversos a “La Publicitat” i “La Humanitat”.
A partir del desembre de 1936 dirigí la segona etapa del setmanari “Suport”, òrgan aleshores del Socors Roig Internacional.
Després del 1939 s’establí a Mèxic, on fou nomenat president de la Unió de Periodistes Catalans, i col·laborà a diverses publicacions de l’exili.
És autor de: Amb els braços oberts. Reportatge de l’Estatut (1932), Macià. Trenta anys de política catalanista (1933) i El sis d’octubre tal com jo l’he vist (1935).
(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)
Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.
Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.
És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).
(Malgrat de Mar, Maresme, 21 juny 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 març 1964)
Polític i metge. Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista. Actiu en l’oposició a la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana. L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya.
El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres.
A la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953), fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins l’any 1964.
