Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Ardèvol i Gimbernat, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)

Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).

És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.

El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.

Arbonés i Montull, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juliol 1929 – Buenos Aires, Argentina, 6 octubre 2001)

Traductor. Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa.

Emigrat el 1956 a l’Argentina. Ha desenvolupat una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català.

Rebé el premi de la Generalitat de traducció per les seves versions de La fira de les vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens (1993), i el Premi Nacional de traducció (1994).

És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980). Participà en diversos congressos i en els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).

Arbés, Marcel·lí

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental o Jaca, Aragó, segle XIX – Nova York, EUA, 5 novembre 1927)

“Marceline”  Pallasso. Havia obtingut grans èxits, especialment a Estats Units, on fou considerat el millor pallasso del món.

Ha estat dit que alguns dels seus recursos còmics, com el bastó característic que duia per a actuar, podien haver inspirat a Charles Chaplin la seva creació de “Charlot”.

Es va suïcidar en la més absoluta ruïna.

Amigó de Lara, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1833 – Buenos Aires, Argentina, 1902)

Compositor. Estudià als conservatoris de Barcelona i París.

Fou concertista d’harmònium i ensenyà a tocar aquest instrument a la reina Isabel II de Borbó. La seguí al seu exili de França.

L’any 1888 s’establí a l’Argentina, on exercí diversos càrrecs artístics.

Amich i Aranda, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)

Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola.

Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l’hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú.

Alsina Thevenet, Homero

Deixa un comentari

(Montevideo, Uruguai, 6 agost 1922 – 12 desembre 2005)

Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s’instal·là a Barcelona.

Historiador rigorós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb Joaquim Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981).

Alòs i Bru, Joaquim d’

2 Respostes

(Barcelona, 27 gener 1746 – Lima, Perú, 1827)

Militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Josep.

Corregidor de Chaianta (1775), governador i intendent del Paraguai i governador militar de Valparaíso (1795).

Deposat pels patriotes xilens, es retirà a Lima.

Aleu, Antoni de P.

2 Respostes

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Albó i Corrons, Xavier

1 Resposta

(la Garriga, Vallès Oriental, 4 novembre 1934 – Cochabamba, Bolívia, 20 gener 2023)

Antropòleg. Germà de Núria. Jesuïta, de molt jove es traslladà a Bolívia i Equador, i hi aprengué el quètxua i l’aymarà.

Format als EUA, on presentà la tesi Los mil rostros del quechua. sociolingüística de Cochabamba (1974), s’ha dedicat a l’estudi de la població índia boliviana.

Entre altres obres, ha publicat El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Idiomas, escuelas y ràdios en Bolivia (1975), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979), ¿Bodas de plata o Réquiem por una Reforma Agraria? (1979).

Alberni i Teixidor, Pere

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 30 gener 1747 – Monterrey, Mèxic, 11 març 1802)

Militar. Fill de família benestant, partí cap a Mèxic (1767) per participar en la submissió de les tribus indígenes.

Destinat a Nootka (1790), Canada, per fundar un establiment espanyol, afavorí les relacions amb els natius, col·laborà en la confecció d’un vocabulari indígena, creà un hort experimental i construí un fortí.

La ciutat de Port Alberni, a l’illa de Vancouver, li ret homenatge.