Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Massó i Llorens, Manuel

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 22 octubre 1876 – Buenos Aires, Argentina, 19 novembre 1951)

Polític i enginyer. Fill d’Antoni Massó i Casañas. Fou diputat per la Mancomunitat (1923) i s’afilià a Acció Catalana.

Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou encarregat de lliurar a la Societat de Nacions un document, signat per diputats de la Mancomunitat, en defensa de Catalunya.

Tornà el 1931, però considerà que el govern de la Generalitat era propens a l’entesa amb el govern central i emigrà a Buenos Aires.

Massià i Vidiella, Josep Maria

(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 30 desembre 1815 – Lima, Perú, 15 gener 1902)

Prelat. Franciscà (1831), després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia (1835).

El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador (1872).

Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895.

El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.

Masriera i Colomer, Enric

(Barcelona, 1864 – l’Havana ?, Cuba, segle XX)

Compositor i musicògraf. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter.

Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l’Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922.

En 1898 inicià estudis musicals i tingué Carles Gumersind Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Anselm Barba i amb Francesc Alió, i també amb una estada a París en 1900.

En 1907 emigrà a l’Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado.

Entre les seves obres figuren l’òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.

Masferrer i Vernis, Francesc Maria

(Vic, Osona, 6 gener 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals.

Fou un dels fundadors (1930) del “Diari de Vic”, que també dirigí.

Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.

Mas i Peñas, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)

Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.

Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).

El 1879 fou destinat a Mèxic.

Mas i Ferratges, Ramon

(Barcelona, 20 febrer 1888 – Buenos Aires, Argentina, 21 març 1948)

Director de teatre. Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.

Fundà i dirigí la publicació mensual “Catalònia” (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina.

Martínez i Cuenca, Marià

(Cartagena, Múrcia, 14 juny 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 octubre 1984)

Dirigent sindical i polític. Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys.

Obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari (1926). S’apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana. Fou també secretari de la federació catalana de la UGT (1928-33).

Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió Socialista de Catalunya fou elegit vicepresident del nou partit.

Quan es produí l’escissió de la UGT de Catalunya, que ell encapçalà, passà a ésser president de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (1934). Regidor de l’ajuntament de Barcelona (gener-octubre 1934), fou empresonat arran dels fets del 6 d’octubre, però tornà a l’ajuntament pel febrer de 1936.

Després de la guerra civil, s’exilià, el 1939, i s’instal·là a la ciutat de Mèxic. S’hi integrà a la vida catalana dels residents en aquest país i participà amb remarcable empenta en les seves activitats, sobretot en aquelles de caire nacionalista.

Escriví unes memòries inèdites: La muralla invisible.

Martí i Torrents, Francesc

(Barcelona, 1786 – l’Havana, Cuba, 1866)

Empresari. Analfabet quan arribà a Cuba, es convertí en un gran negociant. Construí el que després fou el Teatro Nacional, i fou confident dels capitans generals.

Sembla que parlà quasi sempre en català barrejat de modismes locals.

Els seus descendents han estrafet el cognom i l’han convertit en Marty.

Martí i Muntaner, Enric

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Escriptor. Visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, Martín Fierro (1936), de José Hernández, i Santos Vega (1956), de Rafael Obligado.

Col·laborà en les revistes “Ressorgiment” i “Catalunya” de Buenos Aires.

Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Publicà Passen els bàrbars (1938), versos d’un abrandat antifeixisme.

Martí i Fernández, Carles

(Barcelona, 4 gener 1876 – l’Havana, Cuba, 29 març 1939)

Pedagog. Emigrà a Cuba, on fou inspector especial d’Instrucció Pública i secretari de l’Associació de Dependents de Comerç de l’Havana.

És autor d’alguns llibres de caràcter formatiu, publicats a Cuba: Eduquemos, La jura de la bandera i Tres conferencias pedagógicas.

El 1918, amb pròleg de Francesc Cambó, publicà l’assaig Los catalanes en América, Cuba.