Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Mestres i Capdevila, Lluís

(Tarragona, 6 març 1897 – Teuhacán, Mèxic, 18 juliol 1968)

Químic enòleg i polític. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès.

Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina (1926).

Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39. Més tard formà part de la conselleria de finances.

El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic.

Mestres, Ramon M.

(Barcelona, 1864 – San José, EUA, 1930)

Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s’ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel.

Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos.

Celebrà l’ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana.

Messeguer i Villoro, Benet

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 27 octubre 1927 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 octubre 1982)

Pintor. Instal·lat i actiu a Mèxic d’ençà del 1945.

Les seves obres inicials poden ésser inscrites dins d’un expressionisme que progressivament s’anà depurant sense perdre mai, però, un caràcter fortament dramàtic.

Integrat plenament en la vida artística i cultural mexicana es dedicà també al muralisme i féu obres a la facultat d’economia de la universitat autònoma de Mèxic i també al museu d’història de Chapultepec. En aquestes creacions s’apartà de la tradició més característica de l’escola mexicana canviant el caràcter al·legòric pel decorativista.

Féu també obres d’escultura i d’art tèxtil i fou així mateix un destacat docent i promotor cultural.

Mercader i del Rio, Jaume Ramon

(Barcelona, 7 febrer 1913 – l’Havana, Cuba, 19 octubre 1978)

Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader.

Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics.

Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20 d’agost de 1940.

Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l’URSS, on fou condecorat amb l’Estrella d’Or, i després anà a Cuba.

Mayer i Serra, Otto

(Barcelona, 12 juliol 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 març 1968)

Musicòleg. Deixeble de Kurt Sachs i de Johannes Wolf.

Exercí la crítica musical a Barcelona.

Residí a Mèxic a partir del 1939, on escriví El romanticismo musical (1940), Panorama de la música mexicana (1941), Panorama de la música hispanoamericana (1944) i Música y músicos de Latinoamerica (1947).

Col·laborà en diferents obres col·lectives.

Matheu i Chicola, Domènec

(Mataró, Maresme, 4 agost 1765 – Buenos Aires, Argentina, 28 març 1831)

Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s’establí a Buenos Aires el 1791.

Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s’oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807).

Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).

Matas i Hortal, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 15 desembre 1826 – Buenos Aires, Argentina, 21 setembre 1894)

Polític. Unit a Abdó Terradas ja el 1840, s’afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d’estat d’O’Donnell (1856).

Exiliat, entrà al Principat pel setembre de 1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l’organització del partit federal.

President de la Diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d’aquesta ciutat (1873-74).

Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l’Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires.

Mataró, Marià de

(Catalunya, segle XVIII – Veneçuela ?, segle XVIII)

Frare caputxí. Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants.

El 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l’Orinoco fins a l’alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge.

Mataró, Llorenç Maria de

(Mataró, Maresme, 1812 – Tulcan, Equador, 1886)

Frare caputxí. L’any 1829 professà al convent de Sarrià.

Ordenat sacerdot durant l’exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat.

L’any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d’on, exiliat, anà a Panamà i a l’Equador.

Una part de la seva correspondència, interessant per la història d’aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).

Matalonga i Montoto, Pere

(Calella, Maresme, 1907 – Mèxic, 1947)

Escriptor. Membre del PSUC i col·laborador d’“En Patufet” i “La Rambla”.

S’exilià el 1939 i s’establí a Mèxic, on dirigí “Nova Era”, òrgan del Partit Socialista Català.

Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana des 1942.

El 1963 la seva obra poètica, molt breu, fou recollida en el volum Poesies (1963), algunes de les quals foren musicades per Costa i Horts.