(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)
Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.
Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1881 – Mèxic, 1946)
Dirigent anarcosindicalista. Sabater d’ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc “Reivindicación”, fundat el 1915 per Eusebi Carbó.
El 1920, perseguit per la policia, s’estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic.
El 1939 s’expatrià a França, i després a Mèxic.
(Balaguer, Noguera, 24 juny 1782 – Buenos Aires, Argentina, 20 juny 1847)
(o Larreu) Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s’instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gener de 1809 contra Liniers. Secretari d’Hisenda de la Primera Junta Independentista del maig de 1810.
D’idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abril 1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d’Hisenda, l’esquadra de Brown.
La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però abandonà la política.
(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)
Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.
A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.
(Almenara Alta, Urgell, 11 novembre 1881 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1947)
Polític. De formació autodidàctica. Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria.
S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya.
Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona (1931) i conseller de foment i sanitat (1931-32) de la Generalitat de Catalunya.
(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)
Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).
És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)
Descobridor. Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.
La localitat de Yorbalinda li deu el nom.
(Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Equador, 1922 ?)
Religiós agustinià i missioner. Format al seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona.
Visqué molt de temps a l’Equador, on fou comissari general de Quito.
Publicà Historia del hombre primitivo (1893) i Sobre el uso del verbo en el Ecuador (1898).
(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)
Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.
Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.
Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
(Barcelona, 1924 – Cambridge, USA, 1978)
Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi.
Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit.
Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L’any següent anà a París.
El seu art s’inscriu en una línia no figurativa.
Dades dels Països Catalans 