(o Burguet) Antic terme, situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona.
Bomburguet
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alcover
Ferrer i Domènech, Lluís
(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)
Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.
Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.
Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).
L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934) Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).
Domènech i Escoté, Maria
(Alcover, Alt Camp, 21 agost 1877 – Barcelona, 27 gener 1952)
Escriptora, coneguda habitualment per Maria Domènech de Cañellas.
S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a “Or i Grana” (1906) i “Feminal” (1907); fundà la Federació Sindical d’Obreres (de l’Agulla).
Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les (Neus, 1914; Els gripaus d’or, 1919; i Herències, 1921), i els llibres de poemes Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946).
Cavallé i Busquets, Joan
(Alcover, Alt Camp, 28 gener 1958 – )
Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp.
Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral (Exercici d’autofàgia), premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd.
Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon (1989). A partir d’aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals.
El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d’Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l’altre, aplec de textos dramàtics breus.
Cardona, Pere de -eclesiàstic, v1445/1530-
(Tarragona, vers 1445 – Alcover, Alt Camp, 11 abril 1530)
Bisbe d’Urgell (1472-1515), arquebisbe de Tarragona (1515-30), president de la Generalitat (1482-85) i lloctinent de Catalunya (1521-23). Era fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Ingressà a l’orde benedictí. Hi exercí càrrecs diversos, com el d’abat de la Portella i el de prior de Gualter.
En 1472 fou nomenat bisbe d’Urgell. En 1497 col·laborà activament a la defensa contra els francesos de les fronteres de la seva diòcesi. Ferran II el Catòlic el féu conseller seu i governador del Principat. En 1515 obtingué l’arquebisbat de Tarragona. En 1517 hi convocà un concili provincial.
En 1521 fou nomenat, per l’emperador Carles V, primer lloctinent del Principat de Catalunya, nomenament que havia estat sol·licitat per les autoritats catalanes, sobretot pel Consell de Cent de Barcelona.
La seva governació fou inquietada per les falconades piràtiques a la costa catalana i per la guerra contra França. En 1522 rebé a Tarragona el papa Urbà VI, que hi embarcà cap a Itàlia. Cessà en el virregnat en 1523, i fou substituït per Antonio de Zúñiga, prior santjoanista de Castella.
En 1525 rebé a Tarragona el rei Francesc I de França, que havia caigut presoner a la batalla de Pavia. En aquella ocasió hagué de pagar dels seus cabals els sous endarrerits de la tropa d’escorta, que s’havia avalotat per les mesades pendents i amenaçava de posar en llibertat el captiu.
El mateix any de la seva mort es publicà, a Barcelona, el seu Ordinarium sacramentorum.
Batlle, Josep
(Alcover, Alt Camp, 1648 – Catalunya, 1730)
Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d’Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona.
Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses.
Barberà i Boada, Ramon
(Alcover, Alt Camp, 30 agost 1847 – Palència, Castella, 11 setembre 1924)
Prelat. Després d’haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d’Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914).
Publicà alguns llibres piadosos.
Alcover, jaciment d’
Important jaciment paleontològic, de l’època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d’anys.
En aquest període de la història de la Terra, a l’Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d’esculls de corall.
Alcover (Alt Camp)
Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 46,00 km2, 243 m alt, 5.095 hab (2016)
Redossat, al nord, a les muntanyes de Prades, s’esten al sud per la plana del Camp de Tarragona. És travessat pel riu Glorieta. Prop de dues terceres parts del terme són ocupades per boscs, pasturatges, botjars i erms.
L’economia gira entorn de l’agricultura de secà (vinya, avellaners, oliveres i garrofers) i de regadiu (avellaners, hortalisses i arbres fruiters), i sobretot, de l’avicultura; la ramaderia (bestiar porquí, boví i oví), en canvi, compta poc. La indústria esta molt relacionada amb les activitats agràries, i el segon diumenge d’octubre hi té lloc la Fira del Remei, de maquinària agrícola; també té força anomenada la pedra d’Alcover. La població tendeix a crèixer.
La vila és emplaçada al peu de la muntanya, a l’esquerra del Glorieta; d’època medieval encara resten alguns fragments de les muralles i algun portal, a més de l’església romànica, dita la Vella o la Mesquita, que ha estat declarada monument històrico-artístic. L’actual església parroquial de l’Assumpció és d’estil renaixentista (segles XVI-XVII), té el campanar inacabat.
El terme comprèn també el santuari del Remei, els antics santuaris de les Virtuts i de Gràcia, els antics termes de Samuntà, de Bomburguet i de la Plana, així com nombroses i importants masies.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 