(Alt Vinalopó / Vinalopó Mitjà)
Partida rural, a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins els termes municipals de Petrer, de Novelda i d’Elda, on hi ha una important explotació de pedra de construcció.
La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda.
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 19,32 km2, 558 m alt, 1.242 hab (2014)
(cast: la Cañada) Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d’Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis.
Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s’alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. Àrea comercial de Villena.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 21,8 km2, 590 m alt, 437 hab (2014)
Estès per la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, que corre pel sud del terme, a la falda de la serra de Beneixama. Bona part del territori és ocupada per pastures.
Els conreus, predominantment de secà (oliveres i vinya), ocupen una tercera part de la superfície i són la base de l’economia local; les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (hortalisses, llegums i farratges). Àrea comercial de Villena.
El poble és al peu del tossal de Sant Bartomeu, on hi ha restes de l’antic castell islàmic d’Almirra, on tingué lloc el tractat d’Almirra, i també restes ibèriques. L’església parroquial de Sant Bartomeu, que va donar origen al poble, és del segle XVIII. Per Nadal hi tenen lloc les populars Festes dels Folls.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)
Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.
Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.
La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 34,89 km2, 592 m alt, 1.738 hab (2014)
(cast: Benejama) Situat a la vall de Biar, a la dreta del Vinalopó, entre les serres de la Solana i de les Fontanelles, fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama, a l’oest d’Alcoi. Parts de les terres no cultivades són dedicades al pasturatge.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i fruiters), complementada pel regadiu (que produeix una varietat de poma que porta el nom de la vila, i hortalisses) i algunes indústries, principalment alimentàries, i també tèxtil i de joguines. Àrea comercial de Villena, dependent d’Alacant.
La vila, prop de la carretera d’Ontinyent a Villena, es formà a partir d’una antiga alqueria islàmica despoblada, s’independitzà del municipi de Biar el 1795. L’església parroquial de Sant Joan va ser construïda el 1841.
Dins el terme es troba el llogaret de Salze i la caseria de les Cases del Mestre.
Enllaç web: Ajuntament
(Biar, Alt Vinalopó)
Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix.
Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya, la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil.
Al sud d’aquest caseriu, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Argenya que culmina a la Replana (1.128 m alt).
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
(o Mirra, ant: Almisra) Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l’indret de l’actual poble del Camp de Mirra.
Comarca del País Valencià: 645,0 km2, 54.061 hab (2009), capital: Villena
Format per 7 municipis: Beneixama – Biar – el Camp de Mirra – la Canyada de Biar – Saix – Salines d’Elda – Villena
GEOGRAFIA FÍSICA.- (cast: Alto Vinalopó) Situada entre la Costera (nord), la Vall d’Albaida (nord-est), l’Alcoià (oest), el Vinalopó Mitjà (sud i sud-oest) i les províncies d’Albacete i Múrcia (est).
La comarca, que té com a eix una part de la vall alta del Vinalopó, és una important zona de trànsit, pas obligat entre el litoral mediterrani alacantí i les altes terres de la Meseta meridional. Fisiogràficament constitueix una plataforma d’uns 500 m d’altitud encerclada per les alineacions muntanyoses prebètiques: serra d’Onil (1.205 m), a l’est, serra de Morrón (912 m), al nord, i serra de les Salines i de Collado (1.289 m), al sud-oest, entremig de les quals s’obren passos de comunicació importants.
El clima és mediterrani amb característiques d’aridesa i de continentalitat; les precipitacions són escasses (350 mm a Villena), amb un màxim per l’octubre (55 mm) i una secada estival molt forta (5 mm al mes de juliol). Els hivers són freds, amb una mitjana del mes de gener de 5,5 ºC i glacades que es perllonguen fins al mes d’abril, mentre que als mesos d’estiu la temperatura mitjana és de 24,6 ºC.
La vegetació és pobra, de característiques subàrides, i assenyala la transició entre la estepa i el coscollar.
El Vinalopó, que passat Villena canvia la direcció nord-est – sud-oest, presenta l’aspecte típic de rambla i confereix a la comarca una marcada unitat geogràfica, més com a via d’entrada cap a la Meseta, que no pas pel seu cabal. El subsòl de Villena té abundants reserves d’aigua que s’acumulen sobre el substrat triàsic impermeable que ha permès l’obertura de nombrosos pous.
POBLACIÓ.- El creixement demogràfic, lent al començament del segle XX, rep ja un impuls fort a partir del 1930 i molt més intens encara a partir del 1950 a causa de l’arribada de nombrosos immigrants de la Manxa i d’Andalusia. L’Alt Vinalopó comprèn un total de set municipis i la major part de la població és concentra a Saix i Villena, que en conjunt suposen el 83 % de la població comarcal.
HISTÒRIA.- Els vestigis de poblament prehistòric són molt nombrosos, sobretot dins el terme de Villena. Els més antics són del paleolític mitjà, amb indústria musteriana (cova d’El Cochino). El paleolític superior és desconegut; però, d’ençà del mesolític (cova d’El Lagrimal, les dues coves de La Huesa Tacaña) la sèrie continua sense interrompre’s. Trobem els poblats neolítics de Casa de Lara i d’El Arenal de la Virgen, que continuen a l’època eneolítica, amb coves supulcrals com la de Las Lechuzas. Són coneguts diversos poblats de l’edat del bronze, el més important dels quals és el Cabezo Redondo, que sembla que representen el límit nord de la cultura d’El Argar. Probablement correspon al final d’aquest perìode del bronze el tresor de Villena, excepcional conjunt de vasos i braçalets d’or i de plata. El caràcter fronterer de la comarca explica, potser, les infiltracions hallstàttiques (El Peñón del Rey). Són coneguts dos poblats ibèrics, el de les Salines, del segle IV aC, amb necròpolis, i el del Cerro de San Cristóbal sobre Villena, que es romanitzà. Durant el període romà no sembla que hi hagués cap nucli urbà important, però si explotacions agrícoles identificades amb la descoberta recent de diverses vil·les. Villena, amb Saix, conquerida pels catalans el 1240, fou cedida a Castella el 1244 pel tractat d’Almirra; malgrat el fet que retornà a València per la sentència de Torrellas (1304), fou incorporada definitivament, a Castella, i Enric II s’instituí el marquesat.
El 1836, aquest territori fou afegit a la província d’Alacant. Elda, amb les Salines d’Elda, seguí el mateix camí a Almirra i fou patrimoni de l’infant Manuel, amb població quasi exclussivament sarraïna, bé que valenciana des del 1305; l’expulsió del 1609 la deixà deshabitada i la repoblació fou lenta i difícil.
Dades dels Països Catalans 