Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Cabot i Montalt, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)

Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).

Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).

President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.

Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.

Cabanes i Coma, Marià

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, segle XVIII)

Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona.

Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars.

Bulart i Rialp, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 agost 1889 – 26 agost 1949)

Advocat i escriptor. S’especialitzà en temes mercantils. Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1929). Va contribuir a incrementar les relacions catalano-occitanes.

Col·laborà a “La Tralla”. Entre els seus escrits cal citar la novel·la El relliscall (1922) i l’assaig Sinopsi mistralenca (1932). És autor, també, de comèdies i escrits diversos.

Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 6 febrer 1807 – Barcelona, 27 febrer 1879)

Advocat i polític progressista. Graduat en dret el 1833 a Osca. Fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus (1838 i 1843) i fundador del Banc de Barcelona.

Era nebot de Pròsper de Bofarull, amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960.

Fou el pare de Guillem Maria de Brocà i de Montagut.

Boter i Maurí, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 28 novembre 1960)

Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid.

Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d’organització d’empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat.

Elegit l’any 1934 conseller de l’ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals.

Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.

Bosch i Tolsà, Josep Maria

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 7 octubre 1843)

Advocat i polític. Fou vicepresident de la Junta Suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància.

El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista, pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort: “ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana”.

Morí durant l’assalt frustrat a la Ciutadella barcelonina.

Bosch i Labrús, Pere

8 Respostes

(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)

Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Laureà Figuerola (1870).

Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.

Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Foment de la Producció Espanyola (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Foment del Treball Nacional.

La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.

Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.

Borrell i Macià, Antoni

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)

Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).

Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).

Bolòs i Saderra, Joaquim de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)

Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).

El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.

Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.

Bergós i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)

Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.

Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).

Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).

El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.

Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.

Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).