Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Boter i Maurí, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 28 novembre 1960)

Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid.

Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d’organització d’empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat.

Elegit l’any 1934 conseller de l’ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals.

Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.

Bosch i Tolsà, Josep Maria

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 7 octubre 1843)

Advocat i polític. Fou vicepresident de la Junta Suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància.

El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista, pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort: “ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana”.

Morí durant l’assalt frustrat a la Ciutadella barcelonina.

Bosch i Labrús, Pere

9 Respostes

(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)

Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Laureà Figuerola (1870).

Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.

Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Foment de la Producció Espanyola (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Foment del Treball Nacional.

La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.

Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.

Borrell i Macià, Antoni

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)

Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).

Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).

Bolòs i Saderra, Joaquim de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)

Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).

El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.

Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.

Bergós i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)

Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.

Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).

Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).

El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.

Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.

Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).

Beltran i Rózpide, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)

Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.

Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.

El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.

Publicà diverses obres de geografia i història.

Bech i Taberner, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juny 1918 – 6 febrer 1995)

Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947).

Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).

Bau i Nolla, Joaquim

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1897 – Madrid, 20 maig 1973)

Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l’exportació d’oli al mercat sud-americà.

D’ideari tradicionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l’Estat a Burgos (1936-38).

A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central.

Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d’Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73).

Bastardas i Sampere, Albert

5 Respostes

(Barcelona, 26 maig 1871 – 12 setembre 1944)

Advocat i polític. Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vice-president.

Exiliat el 1926, l’any 1932 fou diputat al Parlament català per Granollers. fou posteriorment secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Promogué les assegurances socials, la prevenció d’accidents i desde la presidència del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears aconseguí l’obligatorietat del retir obrer i de l’assegurança per maternitat.

Fou president de la secció de legislació obrera del Primer Congrés Jurídic Català (1936), de la Junta de Museus, del Patronat d’Aprenents, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Orfeó Català.

Fou generalment reconeguda la seva integritat política i administrativa, i la seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona. Cessà en tots els càrrecs l’any 1939.

Fou el pare d’Albert, Rafael i Joan Bastardas i Parera.