Arxiu d'etiquetes: 2024

Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1926 – Barcelona, 2 març 2024)

Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978.

Professora a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964, i catedràtica des de 1981.

Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.

Benach i Olivella, Joan Anton

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)

Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.

Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.

Andreu i Fresquet, Jordi

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1940 – Barcelona, 6 juny 2024)

Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques.

Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.

Fluvià i Escorsa, Armand de

3 Respostes

(Barcelona, 17 octubre 1931 – 6 setembre 2024)

Genealogista i heraldista. Fill d’Armand de Fluvià i Vendrell. Llicenciat en dret el 1959, s’ha especialitzat en genealogia catalana i en les dinasties comtals dels Països Catalans. Assessor en heràldica de la Generalitat de Catalunya, ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, i és membre, entre altres entitats, de l’Académie Internacionale d’Héraldique.

Ha publicat, entre altres treballs, El solar catalán-valenciano-balear dels germans García Carrafa (1968), Pacte de Joia (1974), un Diccionari general d’heràldica (1982), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989), A la recerca dels avantpassats: manual de genealogia (1995) i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998).

Participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i de la coalició Nacionalistes d’Esquerra (1979). Fou un dels impulsors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, organització que dirigí de 1975 a 1980, i fundador de l’Institut Lambda (1976). El 1984 va obtenir el primer premi d’Arenberg de genealogia.

Ferraté i Pascual, Gabriel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 3 març 1932 – Barcelona, 11 febrer 2024)

Enginyer industrial i perit agrícola. Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director (1969-72). Rector de la Universitat Politècnica (1972-76), fou nomenat després director general d’universitats i investigació i més tard director general de política científica de la Generalitat de Catalunya.

En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins al 1994.

Professionalment s’ha especialitzat en el camp de l’automàtica i de la informàtica, on ha desenvolupat sistemes de regulació del trànsit.

Membre de diferents organismes internacionals (com la IFAC), director de l’Institut de Cibernètica i entre 1980-89 fou vice-president de la CIRIT. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Carreras i Verdaguer, Carles

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 3 setembre 1948 – 25 gener 2024)

Geògraf. Es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona (1971), d’on fou professor des del 1972, i s’hi doctorà al 1978 amb la tesi L’estructura de la propietat com a creadora de l’espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-est de Barcelona.

Ha publicat treballs de geografia urbana: Hostafrancs, un barri de Barcelona (1974), Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona (1980), La ciudad. Enseñanzas del fenómeno urbano (1983), i també de geografia econòmica i regional, amb la publicació de: Geografia humana de Catalunya (1985), Geografia humana de Barcelona i espai mediterrani, temps europeu (1993).

Aubet i Semmler, Maria Eugènia

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1943 – 17 febrer 2024)

Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra.

El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l’impacte colonial fenici a la Península Ibèrica.

Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga.

Argemí i Roca, Aureli

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 febrer 1936 – 1 abril 2024)

Dinamitzador cultural i polític. Monjo de Montserrat (1951) i sacerdot (1959), es llicencià en teologia i litúrgia. Secretari de l’abat Aureli M. Escarré, que acompanyà en el seu exili a Vibildone (1965-68), s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà.

Col·laborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974: Chiesa fascista e Stato Cattolico in Spagna, Il Carcere Vaticano (sobre la presó concordatària de Zamora) i Rivoluzione o morte (entorn del procés de Burgos).

El 1975 fundà el CIEMEN, del qual en fou secretari general, i fou un dels promotors del moviment popular Crida a la la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Fou president de l’Agència Europea per a les llengües menys difoses, que depèn de la CEE.

Alegre i Vilas, Josep

Deixa un comentari

(Vallobar, Osca, Aragó, 8 novembre 1940 – Poblet, Conca de Barberà, 26 gener 2024)

Abat de Poblet, nomenat el 20 d’abril de 1998. Càrrec en el qual succeí Maur Esteva, nomenat abat general de l’orde del Cister. Féu professió solemne com a monjo de Poblet el dia anterior al seu nomenament, i necessità una dispensa del Vaticà, ja que quan fou elegit només duia tres anys de residència al monestir i preceptivament en calien cinc després d’haver professat com a monjo. Rebé la benedicció abacial el 27 de juny de 1998.

Abans d’ingressar com a novici a Poblet l’any 1995, estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al Seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès. L’any 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri a cinc poblacions de la zona de Daroca (Saragossa) i a Alcanyís (Terol).

El 3 de desembre de 2015 renuncià, per motius d’edat, i fou succeït per Octavi Vilà i Mayo.