Arxiu d'etiquetes: 2013

Castella i Bertran, Enric

Deixa un comentari

(Amer, Selva, 20 març 1924 – Madrid, 16 gener 2013)

Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d’enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia.

Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d’investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l’Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat estudis sobre els desenvolupaments ramaders i sobre les civilitzacions animalistes.

Carvajal i Ferrer, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1926 – Madrid, 14 juny 2013)

Arquitecte. Format a l’Escola d’Arquitectura de Madrid.

Entre les seves obres sobresurten l’Escola d’Alts Estudis Mercantils (1961), a Barcelona, i l’Escuela de Telecomunicaciones (1960 i 1971), a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande. Fou també autor de la Torre de València (1970), a Madrid.

Obtingué la medalla d’or a la IX Triennale de Milano (1956), el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York (1964-65), donat per l’AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea (1968).

Fou encarregat (1971) per les autoritats de Madrid de dirigir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Posteriorment dirigí la de Las Palmas.

Carles i Gordó, Ricard Maria

1 Resposta

(València, 24 setembre 1926 – Tortosa, Baix Ebre, 17 desembre 2013)

Cardenal. Ordenat el 1951, exercí a la diòcesi de València fins que el 1969 fou consagrat bisbe de Tortosa, i el 1990 arquebisbe de Barcelona, on ha impulsat un pla pastoral i reorganitzat l’arxidiòcesi.

El 1994 rebé la dignitat de cardenal i membre de la comissió assessora del Vaticà en matèria econòmica. Des del 1990 es membre del comitè executiu permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual esdevingué vicepresident el 1999.

Ha publicat Fe i cultura (1990).

Cabestany i Fort, Joan-Ferran

1 Resposta

(Barcelona, 1930 – 26 setembre 2013)

Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

És autor d’una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval.

Boris i Codina, Francina

Deixa un comentari

(Girona, 29 gener 1915 – 7 novembre 2013)

Locutora de ràdio. L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al 1942 en que retornà a Girona.

En el decurs de la seva estada a Barcelona fou nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya.

Creà el primer programa radiofònic de la postguerra en català, titulat Nostra dansa.

Bofill i Bosch, Fidel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 3 agost 1934 – 21 maig 2013)

Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l’estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l’estranger.

La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA).

Bigas i Luna, Josep Joan

1 Resposta

(Barcelona, 19 març 1946 – la Riera de Gaià, Tarragonès, 5 abril 2013)

Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d’altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).

Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l’erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.

Baulies i Cortal, Jordi

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 24 agost 1930 – Barcelona, 24 gener 2013)

Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid.

Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L’illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l’administració municipal (1980).

Barceló i Perelló, Miquel

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 27 gener 1939 – Portocolom, Mallorca, 23 novembre 2013)

Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l’Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada.

De tornada s’establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa.

Ha publicat, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).

Barbarà i Gómez, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 7 desembre 2013)

Gravador i pintor. Format a Barcelona, l’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics.

Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili i obrí taller propi.

Ha intervingut en l’estampació d’obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d’A. Maeght. És també autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil.