(Perpinyà, 8 març 1920 – 4 agost 2013)
Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà.
Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), …li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d’aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L’or dels altres (1986).
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)
Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.
Premi Nacional d’Interpretació el 1984.
Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).
(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)
Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.
Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).
Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.
(Barcelona, 28 abril 1931 – 18 setembre 2013)
Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya.
Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L’art romànic a Catalunya, L’art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s’ha especialitzat en la fotografia científica per a l’anàlisi tècnica d’obres d’art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria.
Fou professor de la seva especialitat a l’Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973).
L’any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l’Associació Europea de fotògrafs professionals.
(Barcelona, 20 abril 1931 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 21 desembre 2013)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica.
Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).
(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)
Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.
De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.
El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.
De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.
També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.
(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )
Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.
Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.
Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.
L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.
(Barcelona, 1952 – 9 maig 2013)
Fotògraf. És llicencià en història de l’art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973.
En les seves fotografies tracta críticament la realitat.
Exercí la docència. Fou membre de l’equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.
(Tossa de Mar, Selva, 1932 – Barcelona, 2 setembre 2013)
Director cinematogràfic. Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma.
Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Montreal i a Oberhausen; també li han premiat Barcelona y el modernismo (Praga, 1967) i Lanzarote (Brussel·les, 1972).
La seva obra més significativa és Vida de familia (1963), reflexió crítica sobre la burgesia catalana.
(Catalunya, desembre 1965 – 2013)
Revista. Editada per la delegació d’ensenyament d’Òmnium Cultural. De periodicitat mensual, aparegué com a butlletí d’aquesta organització. El 1976 començà a ser impresa i il·lustrada, i des del 1985 té el nom i la presentació actuals.
Tracta de temes relacionats amb l’ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d’interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics.
El 2013 Òmnium Cultural deixà de publicar la revista per problemes econòmics.
Dades dels Països Catalans 