(Perpinyà, 8 març 1920 – 4 agost 2013)
Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà.
Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), …li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d’aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L’or dels altres (1986).
(Manresa, Bages, 22 desembre 1927 – 11 març 2013)
Químic. Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg.
Hom el considerà una autoritat en química de la llana, de detergents i de proteïnes.
Degà del Col·legi de Químics de Catalunya i Balears, president del Comitè Europeu de Detergents i de l’Associació Internacional de Químics Coloristes Tèxtils, el 1974 fou nomenat director general d’indústries químiques i tèxtils, i director del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (1985 i 1998).
El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(la Pobla de Claramunt, Anoia, 13 maig 1921 – Igualada, Anoia, 30 juny 2013)
Poeta. Estudià medicina.
Ha publicat poesia d’avantguarda: Infern quadrivèrtex (1950), Error nicti-lícit (1954) i Macla mínima (1961).
(Madrid, 3 novembre 1921 – Galliners, Pla de l’Estany, 6 juny 2013)
Dissenyador industrial. Fill de Rafael Marquina i Angulo.
Soci fundador d’ADI-FAD, professor de l’Escola Elisava i col·laborador de “Cuadernos de Arquitectura”.
Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 pel seu disseny del setrill antidegoteig.
(Valls, Alt Camp, 1927 – 4 desembre 2013)
Pintor. També practicà l’escultura.
Ha exposat a Barcelona i Tarragona. És notable la seva participació al Saló de Maig barceloní. Té obres al Museu de Valls.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)
Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.
Premi Nacional d’Interpretació el 1984.
Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).
(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)
Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.
Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).
Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.
(Barcelona, 28 abril 1931 – 18 setembre 2013)
Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya.
Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L’art romànic a Catalunya, L’art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s’ha especialitzat en la fotografia científica per a l’anàlisi tècnica d’obres d’art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria.
Fou professor de la seva especialitat a l’Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973).
L’any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l’Associació Europea de fotògrafs professionals.
(Barcelona, 20 abril 1931 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 21 desembre 2013)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica.
Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).
(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)
Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.
De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.
El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.
De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.
També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.
Dades dels Països Catalans 