Arxiu d'etiquetes: 2013

Bigas i Luna, Josep Joan

2 Respostes

(Barcelona, 19 març 1946 – la Riera de Gaià, Tarragonès, 5 abril 2013)

Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d’altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).

Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l’erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.

Baulies i Cortal, Jordi

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 24 agost 1930 – Barcelona, 24 gener 2013)

Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid.

Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L’illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l’administració municipal (1980).

Barceló i Perelló, Miquel

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 27 gener 1939 – Portocolom, Mallorca, 23 novembre 2013)

Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l’Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada.

De tornada s’establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa.

Ha publicat, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).

Barbarà i Gómez, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 7 desembre 2013)

Gravador i pintor. Format a Barcelona, l’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics.

Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili i obrí taller propi.

Ha intervingut en l’estampació d’obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d’A. Maeght. És també autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

Albet i Vila, Montserrat

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1927 – 10 abril 2013)

Musicòloga. Inicià els seus estudis musicals amb Blanca Selva (piano) i Joan Massià (música de cambra) i rebé orientació musicològica d’Higini Anglès, Josep M. Llorens i Bernard Röwenstrunck.

albetHa publicat nombrosos articles a les principals revistes del país, i és autora de La música contemporània (1974), de Bibliografia de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975, amb la col·laboració de Roger Alier) i de Mil anys de música catalana (1991).

Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia, fou directora (1983-92) del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.

Ha dut a terme una tasca important de divulgació i assessorament musical.

Aguadé i Cortés, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 9 agost 2013)

Pintora. Filla del polític Jaume Aiguader i Miró i de la pintora Carme Cortés.

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials.

Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins a l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.

Posteriorment, s’ha anat estilitzant la seva pintura, que ha tendit a la reducció geomètrica de les formes naturals. Són característiques les seves tonalitats suaus.

Santos i Torroella, Àngels

3 Respostes

(Portbou, Alt Empordà, 7 novembre 1911 – Madrid, 3 octubre 2013)

Pintora. Germana de Rafael Santos. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C. Perotti.

Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, diversos intel·lectuals catalans i de l’estat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d’Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París.

El 1933 fou invitada a l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb Emili Grau i Sala, amb qui es casà.

La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors.

Fill seu és el també pintor Julià Grau i Santos.

Guillén, Fernando

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1932 – Madrid, 17 gener 2013)

(Fernando Gallego i Guillén)  Actor teatral i de cinema. S’inicià com a actor al teatre, primer com a integrant del Teatro Universitario de Derecho i, posteriorment, a diverses companyies (entre elles les d’Elvira Noriega, Fernando Fernán Gómez, Núria Espert o la Lope de Vega) i als teatres Español i María Guerrero. Va consolidar la seva fama a la televisió, especialment a La saga de los Rius.

Debutà al cinema amb Un día perdido (1953) i treballà per a directors com Pere Lazaga, J.L. Sáenz de Heredia o Josep Maria Font, entre d’altres. La seva carrera canvià d’orientació a partir de Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988), de P. Almodóvar.

El 1992 va rebre el premi Goya al millor actor per Don Juan de los infiernos, de G. Suárez. Entre la resta de la seva filmografia destaquen: La nave de los locos (1995), Más allá del jardín (1996), Airbag (1997), La herida luminosa (1997) i El abuelo (1998).

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Caixa d’Estalvis del Penedès

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 6 abril 1913 – 2013)

Entitat financera. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 18.312 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 308.181 milions, que la converteixen en la tercera caixa d’estalvis de Catalunya per aquest concepte.

L’estructura dels recursos crediticis és similar a la mitjana de les caixes catalanes, amb un pes menor de les cessions temporals de deute públic i una major importància dels dipòsits a termini, amb un cert pes del capital d’emprèstits.

Presenta una bona activitat creditícia i disposa d’una xarxa d’unes 260 oficines, amb una forta expansió els darrers anys.

L’any 2013 va ser integrada al Banc de Sabadell.