Arxiu d'etiquetes: 1997

Consell Català d’Associacions

(Catalunya, 1997 – )

Òrgan creat per la Generalitat de Catalunya. Té la finalitat d’estudiar i conèixer la realitat de l’associació catalana i facilitar tota la informació per a millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament més eficaç del món associatiu, per això és considerat un òrgan consultiu, que pot assessorar i dictaminar sobre qualsevol disposició legal que afecti l’associació.

També pot proposar les degudes actuacions per a promoure les associacions. La possibilitat de proposar línies de suport i de participar en la mediació dels conflictes que puguin sorgir són dues prerrogatives més del Consell.

Comitè d’Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions

(Catalunya, 1997 – )

Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.

És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.

El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.

Colomer i Pous, Eusebi

(Girona, 14 abril 1923 – Barcelona, 27 novembre 1997)

Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961).

Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona.

Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).

Clavell i Nogueras, Jaume

(Argentona, Maresme, 1914 – Begur, Baix Empordà, 6 febrer 1997)

Escultor. De família de fusters.

S’inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i ha evolucionat cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Bráncusi, però de religiosa espiritualitat.

Ciutat del Teatre

(Barcelona, 1997 – )

Equipament cultural. Dedicat a les arts de l’espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc.

El 1997, l’ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d’aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d’elaboració d’aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l’ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director.

Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l’Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure– i l’Institut del Teatre de la diputació.

Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d’altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní.

Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar

(Barcelona, 1986 – 1997)

Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.

El centre fou proveït anualment d’un programa definit per uns temes d’estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d’estudiosos.

La revista “Moderna” era el vehicle d’expressió d’aquest centre.

Casulà i Vilanova, Joan

(Olot, Garrotxa, 1918 – 17 agost 1997)

Editor. El 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals. La gran majoria dels cent quaranta petits volums publicats són escrits en català.

Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; ha muntat l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i col·laborà a la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià.

Fou el cronista oficial de la ciutat d’Olot.

Carmona i Ristol, Àngel

(Lleida, 10 octubre 1924 – Barcelona, 1997)

Escriptor. A tres anys es traslladà a Madrid amb la seva família. Durant la guerra civil visqué a Barcelona. Ha fet teatre a tavernes i suburbis.

És autor del llibre Dues Catalunyes (1966) i d’una Antologia de la poesia social catalana (1970). Col·laborà a “La Vanguardia”.

Bonet i Baltà, Joan

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)

Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.

Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.

Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.

Boixés i Sabatés, Joaquim

(Manlleu, Osona, 1926 – Ripoll, Ripollès, juliol 1997)

Escriptor. Residí a Ripoll. És autor d’obres teatrals i de bon nombre de poesies.

Ha obtingut quatre vegades la Viola d’Or al Jocs Florals de la Llengua Catalana. El 1964 publicà la monografia comarcal El petit país del Ripollès.