Arxiu d'etiquetes: 1997

Ciutat del Teatre

2 Respostes

(Barcelona, 1997 – )

Equipament cultural. Dedicat a les arts de l’espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc.

El 1997, l’ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d’aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d’elaboració d’aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l’ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director.

Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l’Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure– i l’Institut del Teatre de la diputació.

Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d’altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní.

Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1997)

Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.

El centre fou proveït anualment d’un programa definit per uns temes d’estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d’estudiosos.

La revista “Moderna” era el vehicle d’expressió d’aquest centre.

Casulà i Vilanova, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1918 – 17 agost 1997)

Editor. El 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals. La gran majoria dels cent quaranta petits volums publicats són escrits en català.

Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; ha muntat l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i col·laborà a la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià.

Fou el cronista oficial de la ciutat d’Olot.

Carmona i Ristol, Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 10 octubre 1924 – Barcelona, 1997)

Escriptor. A tres anys es traslladà a Madrid amb la seva família. Durant la guerra civil visqué a Barcelona. Ha fet teatre a tavernes i suburbis.

És autor del llibre Dues Catalunyes (1966) i d’una Antologia de la poesia social catalana (1970). Col·laborà a “La Vanguardia”.

Bonet i Baltà, Joan

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)

Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.

Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.

Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.

Boixés i Sabatés, Joaquim

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 1926 – Ripoll, Ripollès, juliol 1997)

Escriptor. Residí a Ripoll. És autor d’obres teatrals i de bon nombre de poesies.

Ha obtingut quatre vegades la Viola d’Or al Jocs Florals de la Llengua Catalana. El 1964 publicà la monografia comarcal El petit país del Ripollès.

Beltran i Flórez, Lluc

1 Resposta

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 24 març 1911 – Madrid, 4 juliol 1997)

Economista. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1931), s’especialitzà en economia a Londres.

Catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia (1958) i de Valladolid (1959), fou nomenat secretari del primer i segons plans espanyols de desenvolupament (1966-69).

D’entre altres obres, ha publicat Els problemes de la banca catalana (amb la col·laboració de Joan Sardà, 1933); La industria algodonera española (1943); Economistas modernos (1951), Historia de las doctrinas económicas (1961), Diccionario de la banca y bolsa (1969) i La nueva economía liberal. Un horizonte para la economía española (1982).

Bastardas i Parera, Rafael

6 Respostes

(Barcelona, 1912 – 8 gener 1997)

Pintor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Joan. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del Cercle Maillol.

També s’ha dedicat a la investigació de la història de l’art i s’ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc.

Barceló i Faix, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – 10 gener 1997)

Fotògraf. S’inicià fent reportatges, tasca que després de la guerra civil ha compaginat amb una entusiasta dedicació a la fotografia d’espectacles, sobretot de teatre.

Ha publicat assíduament els seus treballs a “Serra d’Or”, entre altres revistes, i ha col·laborat en la il·lustració de diversos llibres, la majoria editats per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

El 1986 li va ser concedit el premi de l’antiga Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat amb la qual va estar molt relacionat, el 1991 el premi Jaume I d’Actuació cívica Catalana, i el 1992 la Creu de Sant Jordi.

Balcells i Llastarry, Rosa

2 Respostes

(Barcelona, 28 març 1914 – 9 novembre 1997)

Arpista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Maria Teresa. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou catedràtica d’arpa.

Debutà a Barcelona l’any 1930, i va actuar com a solista en diferents ciutats europees.