(Barcelona, 30 agost 1906 – 31 maig 1997)
Arquitecte i esportista. Obtingué el títol el 1931 a l’ETSAB. Fou un element distingit del GATCPAC, on passà a soci director el 1933.
Juntament amb altres arquitectes realitzà diversos edificis a Barcelona, i escoles a Badalona, Calaf i Lleida.
També fou un gran esportista en natació, aconseguint dos campionats de Catalunya i un d’Espanya en els 100 metres esquena.
(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)
Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 2 gener 1905 – Barcelona, 10 juny 1997)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja i treballà al taller d’Eusebi Arnau. Viatjà pensionat per Espanya, Bèlgica, França i Itàlia.
Participà a les Exposicions de Primavera (del 1932 al 1936) i, després de la guerra civil, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes.
Ha realitzat petits formats, així com imatgeria religiosa i monuments.
Conrea un estil naturalista que oscil·la entre la tradició noucentista i evocacions de l’arabesc modernista.
(Catalunya, 1997 – 2003)
Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya.
La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis.
Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.
(Saragossa, Aragó, 13 març 1910 – Barcelona, 7 abril 1997)
Escriptor. Format a Barcelona. Cosí de Luis Buñuel i amic d’André Breton i d’Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l’equip de la revista “Hèlix”. Fou lector d’universitat a Gènova, i escriví a “El Sol” i “Mirador”.
El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda.
A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de “La Vanguardia” i dirigí “Entregas de poesía”.
Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce… (1981), Antologia poètica d’Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.
Premi Nacional de Traducció el 1989.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 31 desembre 1908 – París, França, 15 agost 1997)
Sindicalista. Mestre d’escola, s’afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià.
Fou empresonat després de l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen.
Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista “Terra Lliure” de París.
(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)
Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.
Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.
Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.
(Tarragona, 1952 – 1997)
Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.
D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.
L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.
(Catalunya, 1997 – )
(ICAA) Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat.
Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S’encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família.
Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d’acolliment, i una vegada seleccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari.
Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment.
Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control.
(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)
Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.
Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.
Dades dels Països Catalans 