(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)
Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 31 desembre 1908 – París, França, 15 agost 1997)
Sindicalista. Mestre d’escola, s’afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià.
Fou empresonat després de l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen.
Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista “Terra Lliure” de París.
(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)
Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.
Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.
Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.
(Tarragona, 1952 – 1997)
Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.
D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.
L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.
(Catalunya, 1997 – )
(ICAA) Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat.
Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S’encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família.
Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d’acolliment, i una vegada seleccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari.
Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment.
Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control.
(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)
Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.
Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.
(Barcelona, 24 maig 1908 – agost 1997)
Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó.
Dirigí “Justícia Social” i fou secretari de “La Publicitat” i del setmanari “L’Opinió”. Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya.
Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6 d’octubre de 1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic “Catalunya” i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela.
Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas.
És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d’un periodista abans i després de la guerra (1994).
(Barcelona, 1931 – 1997)
Pastor evangèlic de tradició baptista.
Responsable de la comunitat de Sant Boi de Llobregat, també fou professor al seminari teològic evangèlic.
Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, ha escrit El protestanisme a Catalunya (1969) i Un segle de protestanisme a Catalunya (1970).
(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)
Escriptor. Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.
Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).
(Barcelona, 1908 – 25 desembre 1997)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic.
La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l’interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives.
Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d’Espanya, així com en exposicions col·lectives a l’estranger.
Dades dels Països Catalans 