(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1911 – Sanxenxo, Pontevedra, Galícia, 12 agost 1984)
Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics.
Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l’apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).
(Barcelona, 2 maig 1892 – 19 febrer 1984)
Geòleg i enginyer. Fou l’impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat.
Cooperà en la Institució Catalana d’Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l’esquí a la Molina. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Escriví, entre altres obres, L’anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914), L’hal·loïsita a Santa Creu d’Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.
Fou el pare de l’industrial i químic Albert Folch i Rusiñol.
(Alcanar, Montsià, 10 gener 1899 – Bombai, India, 18 març 1984)
Jesuïta. Després de doctorar-se en filosofia a Roma (1921) i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahänätakam (1935); ensenyà sànscrit al Saint Xavier’s College de Bombai del 1937 al 1964.
Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text de Rgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges paral·lels.
Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Rgveda sánscrito (1965) i Wordmobility in the Rgveda (1917).
(Barcelona, 1984 – )
Editorial. Creada per Jordi Rojas i Carme Sansa.
S’ha orientat cap a la publicació de traduccions d’obres del segle XX que inclouen gèneres literaris diversos.
Ha obert les col·leccions “Temps Maleïts”, de narrativa, i “Soldats de Ploma”, d’assaig i periodisme.
Enllaç: Edicions de 1984
(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1914 – Barcelona, 21 novembre 1984)
Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró.
En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada).
Al final de la seva vida es dedicà a l’estudi de la gerontologia.
(Manresa, Bages, 23 maig 1909 – Barcelona, 27 juliol 1984)
Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967).
Seguidor i divulgador de l’obra d’Eugeni d’Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d’identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978).
També són importants els estudis sobre literatura catalana: L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d’identitat (1959), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).
(Barcelona, 1984 – 2000)
Companyia. Fundada pels ballarins i coreògrafs Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez.
Han presentat els muntatges: El futuro no es lo que era (1984), Herbst (1985), Splitter (1987), Bajo cantos rodados hay una salamandra (1989), El cielo está enladrillado (1990), I quedaré davant dels murs esperant que finalment vingui, A. Kaspar (1992), Ottepel (1994) i Jinete de peces sobre la ciudad (1995).
(Barcelona, 1984 – )
Editorial fundada per la Fundació Santa Maria i Ediciones SM.
Especialitzada en llibres de text i literatura infantil, edita les col·leccions “El Vaixell de Vapor” i “Gran Angular”, entre d’altres.
Enllaç web: Editorial Cruïlla
(Catalunya, 19 desembre 1984 – )
(CIC) Òrgan de consulta i d’assessorament. Depenent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de la coordinació i de la programació universitària.
Creat per llei del 1984, és el continuador del Consell Interuniversitari Català creat l’any 1979.
(Catalunya, 1979 – 1984)
Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.
Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.
L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 