Arxiu d'etiquetes: 1984

Institut Català del Crèdit Agrari

Deixa un comentari

(Catalunya, 1984 – )

(ICCA)  Organisme autònom financer. Adscrit al departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Fou modificat el 1988.

Les seves funcions són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de Catalunya, i promoure la millora del medi rural.

Per tal de portar a terme les esmentades funcions, pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques, subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els recursos.

Enllaç web: Institut Català del Crèdit Agrari

Gutiérrez González, Fernando

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1911 – 1 març 1984)

Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía”.

Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc.

Exercí de crític d’art a “La Vanguardia”, i publicà una antologia de poesia catalana (1947).

Grivé i Simon, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 maig 1907 – 12 març 1984)

Compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

És autor de les sardanes titulades L’enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l’obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals.

Gili i Moros, Joaquim

5 Respostes

(Barcelona, 1916 – 1984)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.

El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).

La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).

Gaceta Ilustrada

1 Resposta

(Barcelona, 1956 – 1984)

Revista gràfica. Primera revista setmanal espanyola a l’estil de publicacions internacionals com “Paris-Match”, “Life” o “Época”.

Fou impulsada per A. Julià de Capmany, i controlada posteriorment per la Sociedad Barcelonesa de Publicaciones i més tard pel grup Godó.

Fundació Catalana

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 gener 1979 – 1984)

Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.

La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.

Fundació Antoni Tàpies

6 Respostes

(Barcelona, novembre 1984 – )

Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l’estudi i difusió de l’art contemporani, amb seu al carrer d’Aragó.

Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l’artista i també organitza exposicions temporals d’artistes d’avantguarda, sovint poc coneguts.

Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del segle XX i en cultures no occidentals.

Enllaç web: Fundació Antoni Tàpies

Freixas i Cortés, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1917 – Tiana, Maresme, 4 febrer 1984)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Es presentà a Barcelona el 1940.

Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta.

Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d’Europa i Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià.

Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials.

Fontana i Tarrats, Josep Maria

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1911 – Sanxenxo, Pontevedra, Galícia, 12 agost 1984)

Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics.

Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l’apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).

Folch i Girona, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 2 maig 1892 – 19 febrer 1984)

Geòleg i enginyer. Fou l’impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat.

Cooperà en la Institució Catalana d’Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l’esquí a la Molina. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escriví, entre altres obres, L’anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914), L’hal·loïsita a Santa Creu d’Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.

Fou el pare de l’industrial i químic Albert Folch i Rusiñol.