(Barcelona, 19 novembre 1888 – 1980)
Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní.
Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.
(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)
Músic. Professor de cobla i mestre director.
Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.
Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.
Compongué diverses sardanes.
(Barcelona, 1980 – )
Empresa editorial, pertanyent al Grupo Anaya SA.
Es dedica, principalment, a l’edició de llibres educatius en llengua catalana i a la literatura infantil i juvenil, amb diferents col·leccions per a cada segment d’edat.
Enllaç web: Barcanova Editorial
(Barcelona, 17 abril 1890 – 8 gener 1980)
Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films.
El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s’hi estigué fins al 1914.
Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.
(Barcelona, 10 febrer 1913 – 27 juliol 1980)
Editor, llibreter i activista cultural. Director de les “Edicions d’Aportació Catalana”, llibreria especialitzada en literatura i pensament català i va promoure l’edició de nombrosos treballs sobre diversos assumptes d’interès polític, sempre des d’una perspectiva nacionalista, com la publicació a Montevideo de Per una consciència de país (1963).
També promogué durant els anys 1950 les campanyes de propaganda de la llengua i de les relacions culturals entre els països de parla catalana.
Pòstumament aparegué Esperit i doctrina internacionals (1980).
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – juliol 1980)
Empresa de manufactura de tapissos, fundada per Tomàs Aymat i Martínez.
A partir del 1944 sofrí una llarga època de crisi fins que la comprà, el 1957, Miquel Samaranch i Amat.
Sota la direcció artística de Josep Grau i Garriga, prengué una nova embranzida, de la qual sorgí l’escola catalana de tapisseria.
Actualment és la seu del Museu del Tapís Contemporani.
(Barcelona, 1980 – )
Companyia de dansa. Fundada per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l’Escola Superior de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha presentat, entre d’altres, els muntatges Anells sense dits (1980), Avui dimecres, demà dimecres (1983), Els set pecats capitals (1986), Nits (1987), Perfums (1988), No trepitgeu la gespa (1993), El vent no té repòs i Al voltant del drac (1996).
(Barcelona, 1909–1934 i 1980 – )
Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura.
En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d’activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S’hi professaven cursos d’extensió universitària.
Enllaç web: Ateneu Enciclopèdic Popular
(Catalunya, 1980 – )
(ACCA) Associació interprofessional. Els objectius són l’estudi, el desenvolupament, la difusió i els intercanvis de coneixements sobre les ciències de l’alimentació (bromatologia i nutrició).
Els seus associats, procedents de molt diverses disciplines, porten a terme llur activitat en diferents camps de l’ensenyament, la investigació, la indústria, l’administració, els laboratoris privats o públics i els centres sanitaris.
Enllaç web: Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació
(Barcelona, 1966 – vers 1980)
Col·lecció discogràfica de la casa Edigsa.
Començada sota la presidència de Pau Casals i la direcció d’Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l’evolució musical als Països Catalans.
Els discs anaven acompanyats d’extensos comentaris sobre les obres que contenien i llurs autors.
Dades dels Països Catalans 