Arxiu d'etiquetes: 1980

Comín i Ros, Alfons Carles

8 Respostes

(Saragossa, Aragó, 9 agost 1933 – Barcelona, 23 juliol 1980)

Sociòleg i publicista. Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l’impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973).

Fundador i director de la revista “Taula de canvi” (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes.

Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979).

Cervelló i Bach, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1899 – 21 setembre 1980)

Naturalista. Arribà a reunir una col·lecció de més de 3.000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya.

Aquesta col·lecció ha estat integrada al Museu Martorell de Geologia, raó per la qual el 1978 en fou nomenat conservador honorari.

Fou el pare de Jordi Cervelló i Garriga.

Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Barcelona, 1980 – 1998)

(CDGC)  Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.

Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.

La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.

El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.

Catalunya Exprés

2 Respostes

(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)

Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.

Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.

Castelltort i Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1901 – 1980)

Cineasta amateur. Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres col·laboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia (Cupido, 1945) i d’un drama (La cita, 1948) ambdós codirigits amb A. Moncunill.

Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa (1935), Fiesta del aspirantado y benjaminas (1943), La caja de cerillas (1944), etc realitzats gairebé sempre amb la col·laboració d’altres cineastes.

El 1952 corealitzà amb Josep M. Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans i que guanyà el Gran Premi d’Honor al Festival de Cannes.

Canyà i Martí, Llucieta

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 30 gener 1901 – Barcelona, 1980)

Escriptora i conferenciant.

Autora d’obres sobre el matrimoni, de concepció tradicional i de gran difusió: L’etern femení (1933) i L’etern masculí (1957).

Ha escrit també teatre: L’amor té cops amagats (1954).

Bosch i Roger, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1894 – 1980)

Pintor autodidacte. Impulsor de l’avantguardisme, practicà l’estil fauve. Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes.

Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau; l’any 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes, del Cercle Artístic, i el 1968 el premi de dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern.

Bonet i Cuito, Pere

3 Respostes

(Lleida, 5 novembre 1901 – París, França, 1980)

Polític sindicalista. De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una empresa. Fou empresonat arran de la vaga general de l’agost de 1917.

Fou un dels fundadors de “Lucha Social” (1919) i de “La Batalla” (1922). Afiliat a la Federació Comunista Catalano-balear, fou empresonat quatre anys durant la Dictadura de Primo de Rivera. Pel febrer de 1929 s’exilià a París.

Tornà a Barcelona pel febrer de 1931 i fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. Membre del grup dirigent de l’Aliança Obrera de Catalunya (1933), el 1935 fou fundador i membre del comitè executiu del POUM.

Durant el famós procés contra aquest partit a Barcelona (Fets d’octubre 1934), fou condemnat a 15 anys de presó.

A la darreria del gener de 1939, amb altres presos, s’alliberà a Agullana i entrà a França. A l’exili fou empresonat i tancat en un camp de càstig pel govern de Vichy.

Boix i Rissech, Josep Maria

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)

Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.

Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

Blasi i Rabassa, Ramon

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 – Barcelona, 1980)

Escriptor. Fou col·laborador d’“En Patufet”, i des del 1968 de “Patufet” i de col·leccions annexes, amb els pseudònims de Guerau i R. Bir.

És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil.