Arxiu d'etiquetes: 1964

Amèric, Joan

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )

(Joan Américo i Ortega)  Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.

Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.

El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.

Alberola i Ortiz, Carles

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 21 gener 1964 – )

Autor, actor i director teatral. Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres.

D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó, Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998; Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l’AELC; Joan el Cendrós (1998), Besos (1999) i L’any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com Càsting i Happy House.

Jover i Cortés, Gregori

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 24 octubre 1892 – Mèxic, 22 març 1964)

Anarquista. Al voltant del 1911 va emigrar a Barcelona, on formà part del grup Los Solidarios en 1923-24 i, exiliat a França, participà en l’intent revolucionari de Bera de Bidasoa (novembre 1924).

Acompanyà després Durruti i Ascaso en el viatge que feren a l’Amèrica Llatina i posteriorment en l’organització del fracassat atemptat contra Alfons XIII de Borbó a París. Sota la II República tingué un especial paper en la insurrecció del gener de 1933.

Destacà durant la guerra civil com a cap militar i comandà la Divisió 28 (el 1937) i el X Cos de l’exèrcit de l’Est (en 1938-39). Després de la guerra s’exilià a França i a Mèxic, on morí.

Fuster i Valiente, Joan Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)

Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.

Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.

El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.

Ferrocarrils Econòmics SA

Deixa un comentari

(Catalunya, 1924 – 1964)

Companyia. Creada per a construir i explotar la línia de Tortosa a la Cava, que fou inaugurada durant els anys 1926 i 1927.

El 1964 renuncià a l’explotació d’aquesta línia, que passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta i que fou clausurada el 1968.

Climent i Mata, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1895 – 1964)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i després a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Obtingué diversos premis.

Després de fer estada a Barcelona tornà a Xàtiva, per dirigir-hi un obrador d’artesania, tot prosseguint la seva activitat artística personal.

Casas i Abarca, Agapit

2 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1964)

Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.

Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.

Excel·lí com a paisatgista lluminós.

Casademunt i Giralt, Modest de

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)

Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.

Mir i Comas, Raúl Maria

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1887 – 1964)

Publicista i viticultor. Fill de Rafael Mir i Deàs. Milità a la Lliga Regionalista.

De jove fou redactor d'”El Penedès Nou” i d’altres revistes del ram. La seva gran obra fou “El Cultivador Moderno”, publicació mensual fundada l’any 1911.

Traduí nombrosos tractats sobre temes agrícoles i publicà diversos assaigs sobre temes vitivinícoles.

La seva obra cabdal fou la Cataluña Agrícola (1943), estudi acurat d’edafologia, conreus, fitologia i característiques de les comarques catalanes.

Miquel i Vergés, Josep Maria

(Arenys de Mar, Maresme, 30 agost 1903 – Coyoacán, Mèxic, 4 maig 1964)

Escriptor. S’especialitzà en estudis sobre el segle XIX, i la seva obra més important és La premsa catalana del vuit-cents (1937).

Publicà també alguna narració i obres de teatre. Col·laborador de “La Publicitat”, “Revista de Catalunya” i “Mirador”.

Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de “Full Català” i “Quaderns de l’Exili”.

A Mèxic féu el doctorat de lletres i publicà llibres sobre temes del país: El general Prim en España y en México, La diplomacia española en México i Diccionario de insurgentes.

Va estudiar les figures d’Antoni Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina.