(Oix, Garrotxa, 1909 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1964)
Ceramista i pintor. Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista.
Fou premiat a la Biennal de Venècia (1941) i a l’Exposició Internacional de Canes (1955).
Des del 1950 s’instal·là a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 7 gener 1964 – )
Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València.
Especialitzada en l’estudi de la sintaxi, és autora d’obres com L’oració composta (I); la coordinació (1988), L’oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996).
És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty.
(Barcelona, 1964 – 1973)
Editora catalana de discs.
Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d’Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc.
(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)
Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.
Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.
El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.
(Camprodon, Ripollès, 21 novembre 1879 – Olot, Garrotxa, 25 desembre 1964)
Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l’Escola de Belles Arts.
A París fou ajudant d’A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.
(Barcelona, 1887 – 1964)
Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.
Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.
Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.
Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).
(Catalunya, 1954 – 1964)
Sigles d’un moviment parapolític nacionalista català -amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans-, sorgit a l’escalf de les organitzacions eclesials -escoltisme, Congregacions Marianes, Montserrat– més arrelades al país.
Inspirat ideològicament per Raimon Galí i dirigit per Frederic Roda (1955-57) i Xavier Muñoz i Pujol (1957-62), sobretot es dedicà a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol, organitzà (1959-60) la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc.
Després de la separació del grup de J. Pujol, CC esdevingué (1962) Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es convertí en el Partit Força Socialista Federal, que es dissolgué en 1968-69.
(Buenos Aires, Argentina, 1930 – 1964)
Revista d’informació cultural i política. Publicada com a successora de “Catalònia” (1927-29), sota la direcció de Lluís Macaya.
Tingué una època d’esplendor amb les aportacions dels exiliats de la guerra civil espanyola. En una segona època (des del 1947) fou dirigida per Joan Merli.
Una tercera època començà vers el 1962, sota la direcció de Joan Rocamora, en la qual la revista fou un òrgan semioficial del Casal de Catalunya de Buenos Aires.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1890 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8 desembre 1964)
Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'”Anuari” de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català.
Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928).
Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció “Monumenta Historica Societatis Jesu”.
(Barcelona, 1873 – Niça, França, 1964)
Dibuixant i joier. Fou un dels dibuixants més importants del modernisme català i participà en la primera exposició d’Els Quatre Gats, així com en diverses publicacions.
La seva obra més característica són les il·lustracions per al poema Boires Baixes (1902), de Josep M. Roviralta.
El 1900 s’establí a Niça com a joier.
Dades dels Països Catalans 