(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958)
Autor teatral. Germà de Manuel. Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis, etc.
Escriví monòlegs, sainets, com Un promés denunciat (1925), i peces com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931), Gelós per força (1946), etc.
Fou el pare d’Armand de Fluvià i Vendrell.
(Badalona, Barcelonès, 8 desembre 1881 – Barcelona, 13 abril 1958)
Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba.
Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials.
Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta.
Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l’escena costumista.
(Reus, Baix Camp, 6 abril 1879 – Cambrils, Baix Camp, 17 gener 1958)
Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S’uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d’Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí.
Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Josep Comaposada, “La Internacional” (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l’anomenada Setmana Tràgica (1909).
Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s’exilià a l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950.
És autor d’El socialismo y el conflicto europeo (1915), La Organización Internacional del Trabajo (1929), La cooperación: su porvenir está en las Américas (1943), entre altres obres.
(Barcelona, 1958 – 1965)
Editorial creada per a produir literatura protestant. Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novel·la, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris.
Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom que aquesta publicació periòdica.
(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)
Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).
Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.
Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.
Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.
(Barcelona, 1958 – 1971)
Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.
En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.
Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.
Editava fonamentalment en català.
(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)
Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.
Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.
La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.
(Hamburg, Alemanya, 24 juliol 1958 – )
Enginyer. Criat a Reus, realitzà estudis universitaris a Barcelona, Darmstadt i Filadèlfia.
Ha treballat en el Servei de Promoció de l’Exportació de la Generalitat de Catalunya.
Fou cap d’operacions del Centre Nacional d’Études Spatiales a la base de Kourou (Guaiana Francesa) i després treballà a l’ESA de París.
(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)
Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.
Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.
Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.
(Barcelona, 1958 – )
Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.
A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.
Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.
Enllaç web: Cercle d’Economia
Dades dels Països Catalans 