Arxiu d'etiquetes: 1958

Cavallé i Busquets, Joan

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 28 gener 1958 – )

Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp.

Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral (Exercici d’autofàgia), premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd.

Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon (1989). A partir d’aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals.

El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d’Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l’altre, aplec de textos dramàtics breus.

Casas i Abarca, Pere

5 Respostes

(Barcelona, 1875 – 1958)

Pintor, escultor i fotògraf. Germà d’Agapit. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l’escultura durant pocs anys.

En pintura tractà una temàtica d’interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903).

S’encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial “Mercurio”. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d’on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.

Cardús i Florensa, Salvador

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juny 1900 – 2 febrer 1958)

Historiador.

Exercí diversos càrrecs a Terrassa i escriví diverses obres d’erudició: Història monetària de Terrassa (1951), El castillo cartuja de Vallparadís (1954), Belleses i records del temple del Sant Esperit (1955), Terrassa medieval. Visió històrica (1960), Un Nadal tacat de sang (1961), Nom i escut de Terrassa (1961), Historial de les guerres napoleòniques a Terrassa (1962) i La ciutat i la seu episcopal d’Egara (1964).

Cardona i Lladós, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 juny 1877 – 16 setembre 1958)

Pintor i dibuixant. Format a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Col·laborà en revistes catalanes (“Forma” i “La Ilustració Catalana”), franceses (“Le Rire” i “La Vie Parisienne”) i alemanes (“Jugend” i “Simplicissimus”). Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen.

El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa. La seva temàtica se centra en l’element femení.

Cabot i Montalt, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)

Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).

Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).

President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.

Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.

Bohigas i Martorell, Nil

2 Respostes

(Barcelona, 2 abril 1958 – 13 juny 2016)

Alpinista. Formà part de l’expedició catalana del 1988 a l’Everest, després de dues temptatives infructuoses el 1982 i el 1983.

Ha fet diverses expedicions en solitari, entre les quals destaquen la del pol Nord magnètic (1990) i l’intent d’assolir el pol Nord geogràfic (1992).

Fou també un especialista en parapent de gran muntanya.

Bayerri i Bertomeu, Enric

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 6 setembre 1882 – 23 setembre 1958)

Historiador. Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a l’estudi històric de Tortosa i de la comarca.

D’entre les seves obres cal esmentar: Historia de Tortosa y su comarca (1939-60), Privilegis de la vila d’Ulldecona (1951), Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén (1951), Colón tal cual fue. Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada (1961), en la qual s’esforçà a demostrar que Colom era tortosí; Los códices medievales de la catedral de Tortosa (1962).

Baulenas i Setó, Lluís Anton

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 setembre 1958 – )

Escriptor i crític literari.

Destaca per la seva obra narrativa (Neguit, 1988; Càlida nit, 1990, Noms a la sorra i Alfons XIV. Un crim d’Estat, finalistes del premi Sant Jordi 1994 i 1996; El fil de plata, 1998) i per la dramàtica (Històries negres, 1987; Frenopàtic, 1988; El pont de Brooklyn, 1995).

És també divulgador dels clàssics catalans i traductor.

art català, L’

4 Respostes

(Barcelona, 1955 – 1958)

Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.

Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.

Andreu i Pausas, Pere

5 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1958)

Artista de circ. Fill d’un fuster de Sants, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats.

Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep Andreu i Lasserre (Charlie Rivel), René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel seu espectacle Andreu-Rivels.