(Barcelona, 1915 – 1958)
Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.
Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 octubre 1876 – Sant Rafèu, França, 19 setembre 1958)
Polític i president de la Generalitat de Catalunya. Alcalde del seu poble natal, diputat provincial de Girona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.
Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932) i conseller de Governació (gener de 1933). President del Parlament Català (1938), el 1939 s’exilià a França.
L’any 1940, després de l’afusellament de Lluís Companys, fou president de la Generalitat a l’exili (fins al 1955).
El 1981 les seves despulles foren inhumades al cementiri civil de Sant Feliu de Guíxols.
Enllaç web: Josep Irla i Bosch (més informació)
(Catalunya, 1958 – )
(IESE) Centre d’estudis. Es dedica a l’educació i el perfeccionament d’empresaris i directius. Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l’Opus Dei.
Al moment de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció, i l’any següent, el de desenvolupament d’executius i el de formació continuada. El 1964 inicià el seu programa màster en economia i direcció d’empreses (MBA), reconegut internacionalment.
El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir l’anomenat MBA executiu.
Des de la seva fundació més de 15.000 alts directius i empresaris han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món.
(Catalunya, 1958 – 1962)
Conjunt de retrats literaris de Josep Pla. Publicats en nou volums per l’editorial Selecta i reeditats per Destino.
Els retrats, seixanta en total, de to viu i anecdòtic, són dedicats a diferents personatges de la societat catalana del segle XX, des de poetes i escriptors fins a polítics, passant per artistes i intel·lectuals de diverses disciplines, metges, industrials i fins i tot figures de projecció més local.
(Comillas, Cantàbria, 24 juny 1874 – Cala d’Or, Mallorca, 17 març 1958)
Polític. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i comte de San Pedro de Ruiseñada.
Llicenciat en dret, lluità en la guerra del Marroc (1912) i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928), alcalde de Barcelona (1930-31) i president de la Companyia Transatlàntica.
La Lliga Regionalista el presentà com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 1932. Durant la guerra civil es negà a passar a la zona nacionalista i restà a l’exili fins que accedí a retirar-se a Mallorca, on morí.
Creà, en cèdula testamentària, la Fundació Güell per a la protecció d’artistes.
Entre les seves obres destaquen Ensayo sociológico sobre el código de la edad media (1901), Notes pedagògiques i projecte d’una escola moral de comerç (1903), Escultura policroma religiosa española (Una colección) (1925), Elogi de la cultura catalana (1935) i Journal d’un expatrié catalan, 1935-1945 (1946).
(Barcelona, 13 abril 1905 – Tours, França, 23 abril 1958)
Financer i polític. Fill de Joan Antoni Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928).
Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia.
Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l’adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses de l’estat.
Autor, entre altres obres de tema polític, de Lealtad, continuidad y configuración del futuro (1957).
(Barcelona, 6 abril 1877 – Buenos Aires, Argentina, 14 agost 1958)
Dramaturg en castellà. Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l’activitat dramàtica i mirà d’enlairar el nivell de l’escena hispànica.
El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s’inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930).
Fou ambaixador de la República i s’exilià a Buenos Aires el 1939.
(Barcelona, 1895 – 2 desembre 1958)
Arquitecte, escriptor i crític. Com a crític d’art, col·laborà a diverses revistes (“Imatges”, “Art”, “Revista” i “Gaseta de les Arts”, a la segona època). També fou crític teatral de “Mirador”.
Féu llargs viatges per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.
Obtingué el premi Català de Primera Novel·la (1947), amb l’obra Sis sirenes (editada el 1951). Escriví obres teatrals: Somni celestial (1957), L’anònim blau, L’eterna cacera i L’assassinat d’un barret fort, que traduïda al portuguès tingué èxit a Lisboa.
(Barcelona, 25 agost 1874 – 1 maig 1958)
Cooperativista. Col·laborador de Salas i Anton, fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya el 1899, dins la qual tingué diversos càrrecs burocràtics i d’organització.
Primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya (1920-23). Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes (1914) i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges (1919).
El 1909 participà en la constitució de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual fou president (1928-32). Fou, també, regidor de l’ajuntament de Barcelona en els anys 1917-20, després d’haver-se afiliat al Partit Radical.
A “Acción Cooperatista” publicà una cartilla cooperatista, que assolí una gran difusió, i una visió històrica del moviment cooperatiu a Catalunya del 1898 al 1923 sota el títol de La cooperación catalana (1927).
(Figueres, Alt Empordà, 5 maig 1958 – )
Escriptora i mestra. Ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari (premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1982), En Gilbert i les línies (premi Folch i Torres 1983), Els ulls del drac (premi nacional de literatura infantil i juvenil 1991), Les ulleres màgiques (1992), El mar i el desig (premi Joaquim Ruyra 1993), etc, i les novel·les Si la lluna parlés (1997) i Història d’un arbre (1998), entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 