(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)
Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.
Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.
(Tiana, Maresme, 4 octubre 1953 – )
Periodista i comunicador. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3.
Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l’Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions.
Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 desembre 1879 – Barcelona, 19 octubre 1953)
Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint.
Col·laborà també a revistes com “Teatre Català” (1932) i “ATS” publicació de l’Associació de Teatre Selecte (1934).
(Mèxic, 1953 – 1978)
Entitat política. Creada per la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, amb representants de tots els Països Catalans.
Fou constituït per un consell general, amb representants de diversos indrets i tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic, que tingué com a primer president Salvador Armendares, i com a secretari general Miquel Ferrer.
Lluità per la difusió en l’àmbit internacional de la qüestió catalana.
Des del 1964, fou dirigit per Josep M. Batista i Roca. La mort d’aquest el 1978 significà, de fet, la seva extinció.
(Ribes de Freser, Ripollès, 17 febrer 1953 – )
Prehistoriador. Llicenciat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en geologia del quaternari a la Universitat de París IV.
Professor de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
El 1997 va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica juntament amb l’equip que treballa en el jaciment d’Atapuerca, del qual fou el director.
(Barcelona, 1953 – )
Actor i director de teatre. Integrant i director del grup Dagoll Dagom, des del 1978.
Ha dirigit també altres espectacles, com Sin palabras (1987), de Josep Rubianes, i Quartetto da cinque (1987), espectacle musical. També ha realitzat sèries per a la televisió.
(Barcelona, 1953 – )
Col·lecció creada per Josep M. de Casacuberta en el marc de l’Editorial Barcino.
Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians.
Enllaç web: Biblioteca Verdagueriana
(Barcelona, 19 gener 1953 – )
Actor. El 1978 s’inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep Bou, la companyia de teatre infantil Pa de ral. El 1979 s’incorporà als Joglars per a l’espectacle L’Odissea.
El 1983 estrenà La tigressa i altres històries, monòleg que, representat al llarg de gairebé vint anys, suposà la seva consolidació com a intèrpret solista, que Shylock (2000) ha acabat de consagrar.
Ha participat en altres muntatges, com ara Fiestaristófanes (1985), Carícies (1992), La guàrdia blanca (1993), o El gos del tinent (1998).
És també autor d’espectacles com ara Quatre i repicó (1981) o Cabaret per a la guerra de Bòsnia (1995), ambdós premiats amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch.
Ha treballat en cinema a La quinta del porro, de Francesc Bellmunt (1980), i en sèries de televisió com ara Sitges o Laberint d’Ombres, produïdes per Televisió de Catalunya.
(Barcelona, 19 abril 1953 – )
Il·lustradora. Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona.
A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses. Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques.
La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen entre d’altres, En Jaumet de les xanques (1980), El petit Polzet (1981), Pau i Pepa fan vacances (1983), el Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies (1986, amb text de David Cirici) i Quin dia més ggggrrr (1988).
L’any 1985 obtingué el premi de la Crítica Serra d’Or i el premi Apel·les Mestres.
(Barcelona, 8 juny 1953 – )
Filòsof. Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona.
El seu pensament uneix l’aspecte cognitiu i sensorial de l’ésser humà per tal de fonamentar una ètica vàlida en la nova era de la informació.
De les seves obres cal destacar El laberint de la llibertat (1990), El discurs de l’ètica (1990), Humana dignitat (1991), L’idiota moral (1993), Europa després de Sarajevo (1996) i La revolución en la Ética. Hábito y creencias en la sociedad digital (1997).
Dades dels Països Catalans 