(Palma de Mallorca, 1 març 1910 – 1953)
Diari en castellà. Fusionat amb “La Almudaina” el 1953, donà pas al “Diario de Mallorca”.
(Palma de Mallorca, 1 març 1910 – 1953)
Diari en castellà. Fusionat amb “La Almudaina” el 1953, donà pas al “Diario de Mallorca”.
(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)
Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).
Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).
Fou el pare d’Alfred Capó.
(València, 1869 – 1953)
Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari “La Época” i a l’agència Mencheta, i després a “Las Provincias” de València, on sovint exercí la crítica literària.
Publicà alguns llibres de narracions en castellà.
(Felanitx, Mallorca, 23 juny 1877 – 18 maig 1953)
Historiador i arqueòleg. D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición”.
Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l’edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx.
Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local.
(València, 1953 – )
Arqueòloga. Alumna de Carme Aranegui, féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993. El 1999 fou nomenada sots-directora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques.
El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori.
Entre els seus treballs destaquen: Puntal dels Llops (1988, amb Consol Mata) i El tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio (1995).
(Palma de Mallorca, 31 octubre 1887 – 31 maig 1953)
Diari en castellà. Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària. Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver (1897-1905), Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat.
A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars.
Es fusionà amb el “Correo de Mallorca” i donà lloc al “Diario de Mallorca”.
(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)
Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.
El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.
Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes.
(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )
Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).
Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.
A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.
Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Universitari Lluís Vives.
(Barcelona, 21 gener 1876 – Madrid, 1 febrer 1953)
Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera.
Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l’alçament militar de Franco aconseguint l’ajut italià.
Dirigí la banca espanyola després de la guerra civil.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 febrer 1896 – 9 octubre 1953)
Historiador. Llicenciat en dret a Saragossa (1917), fou notari a Vic (1935), on fundà el Patronat d’Estudis Osonencs.
És va especialitzar en l’estudi del dret i la història de les comarques septentrionals del País Valencià, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval.
Cal destacar-ne: Orígenes del ducado de Segorbe (1933), San Vicente Ferrer en Vich (1953) i els treballs sobre furs valencians i la codificació legislativa de Jaume I el Conqueridor.