(Barcelona, 1929 – 1952)
Pintor. Nebot de Joan Junyer i Pascual-Fibla. Conreà des de jove un paisatgisme personal. Residí a França.
Junyer i Pardillo, Xavier
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1952
Indika
(Empordà, 1950 – 1952)
Grup artístic efímer. Fundat per Joan Massanet i integrat per Bartomeu Massot, Joan Sibecas i Evarist Vallès.
Amb un esperit de renovació no definit per cap corrent estètic concret, féu exposicions a Figueres (1950) i a Girona (1952).
González i Puig, Concordi
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
- Pilar González i Pellicer (Barcelona, 1870 – 1951) Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions.
- Dolors González i Pellicer (Barcelona, 1874 – 1952) Forjadora. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables.
- Josep González i Pellicer (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs.
Cotrina i Ferrer, Josep
(València, 8 juny 1878 – Barcelona, 1952)
Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l’Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel.
Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).
Consell Nacional de la Democràcia Catalana
(Barcelona, desembre 1945 – 1952)
Agrupació política. Constituïda sota la presidència de Pous i Pagès.
S’hi aplegaren la majoria dels partits catalans que reconeixien la Generalitat a l’exili.
Calmette, Josep
(Perpinyà, 1 setembre 1873 – Tolosa, Llenguadoc, 16 agost 1952)
Historiador. Dedicà la major part de les seves obres a l’estudi de la història medieval dels Països Catalans. Fou professor de les Universitats de Montpeller (1903) i de Dijon (1905), catedràtic de la Facultat de Lletres de Tolosa (1910) i membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1905) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1945).
Entre els seus treballs d’història general sobresurten La société féodale (1923), Histoire du Roussillon (1923), en col·laboració amb Pere Vidal, i L’Effondrement d’un Empire et la naissance d’une Europe, IXº-XIº siècles (1941).
S’especialitzà en l’estudi de l’època carolíngia i del segle XV: Les origines de la première Maison comtal de Barcelona (1900), Louis XI, Jean II et la révolution catalane (1461-1473) (1903), La question des Pyrénées et la Marche d’Espagne au Moyen Age (1947), etc.
Rubió i Bellver, Joan
(Reus, Baix Camp, 24 abril 1870 – Barcelona, 30 novembre 1952)
Arquitecte i polític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i va ésser deixeble d’Antoni Gaudí, amb qui col·laborà i de qui adoptà certs traçats funiculars d’estabilitat.
Són obres seves la casa El Frare Blanc de l’avinguda del Tibidabo, la casa Golferichs de la Gran Via, a Barcelona, i el pont neogòtic que uneix els edificis del Palau de la Generalitat per sobre el carrer del Bisbe.
Militant de la Lliga Regionalista, col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat i fou regidor per Barcelona. Presidi el Cercle Artístic de Sant Lluc en dues etapes: 1904-06 i 1912-14.
Postius i Sala, Joan
(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)
Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.
El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.
Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.
Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.
Madrid i Alier, Francesc
(Barcelona, 24 febrer 1900 – Buenos Aires, Argentina, 8 gener 1952)
Escriptor. Col·laborador de diversos periòdics (“La Publicidad”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Lucha”, entre molts d’altres) i corresponsal d'”El Sol”.
Fou secretari de Lluís Companys i Carles Esplà.
Les seves obres són un reflex documental de la vida política barcelonina. Cal destacar-ne Els exiliats de la República (1930), 14 de abril. Novela-reportaje (1934) i Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942).
Llopart i Ribes, Jordi
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5 maig 1952 – Badalona, Barcelonès, 11 novembre 2020)
Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l’alta competició, i l’artífex, amb Josep Marín, del reconeixement popular de la marxa atlètica.
Campió d’Europa el 1978, guanyà la medalla d’argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l’atletisme espanyol.
Des del 1992 la seva principal activitat és la d’entrenador i formador.
Dades dels Països Catalans 