Arxiu d'etiquetes: 1952

Llisas i Fernández, Ramon

(Barcelona, 1879 – 1952)

Escultor. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com Josep Llimona i Agustí Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París.

Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929.

Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Lázaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres.

Practicà també la pintura i el cartellisme.

Juncà i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)

Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.

Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.

Joventuts Musicals de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1952 – )

(JMB)  Institució. Dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l’abast dels joves. Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d’audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962.

Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d’Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84).

Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí.

Enllaç web: Joventuts Musicals de Barcelona

Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV

Deixa un comentari

(Tarragona, 1952 – 1997)

Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.

Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.

D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.

L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

1 Resposta

(Barcelona, 1952 – )

(ICCIC)  Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.

Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.

A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).

Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.

Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

Girona i Trius, Pere Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 gener 1877 – Barcelona, 13 setembre 1952)

Publicista. Perit agrícola, doctorat en dret (1897) i llicenciat en ciències i en farmàcia (1911).

Director (des del 1918) de la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i de la biblioteca d’aquesta institució. El 1928 fou president i vicepresident de la Federació Agrícola Catalano-Balear.

Col·laborà a la fundació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i creà, al Masnou, la col·lecció ampelogràfica per al millorament de les diverses varietats de ceps.

Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat (1924).

Publicà dues novel·les: La plaça de Sacanell (1899) i El meu amic Modest (1933). La seva bibliografia de temes agrícoles comprèn els títols Compendio de agricultura moderna, Vocabulari català d’Agricultura i Indústries, La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones i Lecciones de viticultura y enología.

Ginesta i Clavell, Montserrat

Deixa un comentari

(Seva, Osona, 8 gener 1952 – )

Dibuixant i escriptora. Es formà a Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Eina, de Barcelona.

S’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista. Destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges.

Col·labora habitualment en diverses revistes i editorials. Li han estat atorgats diversos premis de il·lustració. Directora de la revista “Tretzevents”.

Gelabert i Usle, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 30 novembre 1952 – )

“Cesc Gelabert”  Coreògraf i ballarí. Autodidacte, s’inicià en la dansa en el grup d’A. Maleras, i ja el 1972 presentà les seves primeres coreografies.

Amb la ballarina L. Azzopardi formà la companyia Gelabert/Azzopardi (1986). També ha realitzat coreografies per a diverses òperes i obres de teatre.

El 1996 obtingué el premi Nacional de Dansa.

Fuset i Tubià, Josep

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 16 març 1871 – Barcelona, 18 març 1952)

Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41).

Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906.

Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc.

Formiguera i Sala, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1952 – 9 maig 2013)

Fotògraf. És llicencià en història de l’art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973.

En les seves fotografies tracta críticament la realitat.

Exercí la docència. Fou membre de l’equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.