Arxiu d'etiquetes: 1952

Masdéu, Janet

(Catalunya, 1952 – 1963)

Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter.

De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).

March i Batlles, Josep Maria

(Manresa, Bages, 20 novembre 1875 – Barcelona, 13 març 1952)

Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908.

Professor d’història de l’Església des del 1911 a les facultats de teologia de l’orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma.

Bibliotecari i arxiver. S’especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954).

Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).

Madrid i Alier, Francesc

(Barcelona, 24 febrer 1900 – Buenos Aires, Argentina, 8 gener 1952)

Escriptor. Col·laborador de diversos periòdics (“La Publicidad”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Lucha”, entre molts d’altres) i corresponsal d'”El Sol”.

Fou secretari de Lluís Companys i Carles Esplà.

Les seves obres són un reflex documental de la vida política barcelonina. Cal destacar-ne Els exiliats de la República (1930), 14 de abril. Novela-reportaje (1934) i Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942).

Llopart i Ribes, Jordi

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5 maig 1952 – Badalona, Barcelonès, 11 novembre 2020)

Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l’alta competició, i l’artífex, amb Josep Marín, del reconeixement popular de la marxa atlètica.

Campió d’Europa el 1978, guanyà la medalla d’argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l’atletisme espanyol.

Des del 1992 la seva principal activitat és la d’entrenador i formador.

Llisas i Fernández, Ramon

(Barcelona, 1879 – 1952)

Escultor. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com Josep Llimona i Agustí Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París.

Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929.

Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Lázaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres.

Practicà també la pintura i el cartellisme.

Juncà i Soler, Antoni

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)

Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.

Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.

Joventuts Musicals de Barcelona

(Barcelona, 1952 – )

(JMB)  Institució. Dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l’abast dels joves. Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d’audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962.

Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d’Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84).

Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí.

Enllaç web: Joventuts Musicals de Barcelona

Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV

(Tarragona, 1952 – 1997)

Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.

Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.

D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.

L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

(Barcelona, 1952 – )

(ICCIC)  Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.

Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.

A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).

Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.

Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

Girona i Trius, Pere Joan

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 gener 1877 – Barcelona, 13 setembre 1952)

Publicista. Perit agrícola, doctorat en dret (1897) i llicenciat en ciències i en farmàcia (1911).

Director (des del 1918) de la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i de la biblioteca d’aquesta institució. El 1928 fou president i vicepresident de la Federació Agrícola Catalano-Balear.

Col·laborà a la fundació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i creà, al Masnou, la col·lecció ampelogràfica per al millorament de les diverses varietats de ceps.

Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat (1924).

Publicà dues novel·les: La plaça de Sacanell (1899) i El meu amic Modest (1933). La seva bibliografia de temes agrícoles comprèn els títols Compendio de agricultura moderna, Vocabulari català d’Agricultura i Indústries, La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones i Lecciones de viticultura y enología.