Arxiu d'etiquetes: 1951

Bordoy i Torrents, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1877 – Badalona, Barcelonès, 25 desembre 1951)

Historiador de la filosofia. Especialitzat en el Pròxim Orient. Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia (1923).

Després de la guerra civil, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona.

Col·laborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge“ (1926). Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals (1901) i Els Pobles d’Orient (1919).

Benito i Verdaguer, Jordi

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – Barcelona, 9 desembre 2008)

Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l’estil convencional.

A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l’espectacle teatral.

Més tard es dedicà sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.

Batllori i Obiols, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 gener 1951 – Teià, Maresme, 7 gener 2023)

Dibuixant, humorista i caricaturista. Signà Toni. Fill i deixeble d’Antoni Batllori i Jofre.

Publicà acudits sobre temes d’actualitat a la premsa periòdica (“El Noticiero Universal”, “El Jueves”, “Avui”), amb un estil marcadament caricaturesc.

També ha treballat en el camp del cinema, especialment l’infantil.

Badia i Pàmies, Lola

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 març 1951 – )

Filòloga medievalista. Especialista en Ramon Llull i la poesia posterior als trobadors.

Entre les seves obres destaquen: Poesia catalana del segle XIV, Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll (1983), Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988), Tradició i modernitat als segles XIV i XV, Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March (1992).

Ariel -revista-

9 Respostes

(Barcelona, maig 1946 – desembre 1951)

Revista literària i artística. Fundada per J. Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, hi col·laboraren Joan Barat, Alexandre Cirici, Salvador Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls.

Amb una concepció culturalista de l’art i la literatura, intentà conjugar els valors del noucentisme i l’avantguarda.

Alberch i Fugueras, Ramon

Deixa un comentari

(Girona, 1951 – )

Historiador i arxiver. Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha orientat la seva formació i dedicació professional al patrimoni cultural de caràcter històric.

Director de l’Arxiu Municipal de Girona (1978-89), arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona a partir del 1989 i director de l’Institut Municipal de Història de Barcelona des del 1992; els anys 1987-88 fou director executiu del “Projecte d’Ordenació d’Arxius de la Ciutat de Barcelona”, estudi que ha permès dur a terme l’organització de l’actual sistema municipal d’arxius.

Impulsor i cofundador de l’Associació d’Arxivers de Catalunya -de la qual fou president en 1983-93-, i membre del Comité Director d’Arxius Municipals del Consell Internacional d’Arxius.

És autor i coautor de nombrosos treballs històrics sobre la ciutat de Girona i també sobre arxivística.

Gato Pérez

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)

(Xavier Patricio Pérez Álvarez)  Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.

A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.

D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).

Forces Elèctriques de Catalunya SA

10 Respostes

(Barcelona, 1951 – )

(FECSA)  Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s’adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction.

Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ebre i a la Vall d’Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d’altres.

És la primera empresa elèctrica catalana, malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. La família March es desprengué de la major part de les seves accions, però es manté representada en el consell, on hi ha igualment representants de la Caixa de Pensions, del Banco Central, del Banco de Bilbao i del Banco de Santander.

Elias i Boada, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1951 – )

Actriu de cinema, teatre i televisió. Ha protagonitzat, entre altres, pel·lícules com Massa vell per a morir jove (1988), Pont de Varsòvia (1990), La flor de mi secreto (1995), Manos de seda (1998), Morir (o no) (2000) i Las razones de mis amigos (2000).

En teatre ha treballat sota les ordres de destacats directors en obres com El dret d’escollir (1987), El Misantrop, Lorenzaccio o Els gegants de la muntanya (1999).

En televisió ha participat en sèries com Anillos de oro, Pepe Carvalho, Turno de oficio, Arnau (1994) o Dones d’aigua.

Club Esportiu Noia

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1951 – )

Club esportiu d’hoquei patins. Es formà dins l’entitat Ateneu Agrícola Noia, si bé el 1992 adquirí personalitat jurídica pròpia i adoptà l’actual denominació.

Ha guanyat un cop el títol de Lliga (1988), una Copa d’Europa (1989), una Copa del Rei (1998) i una copa de la CERS (1998). L’equip juga al Pavelló de l’Ateneu, que fou subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Enllaç web:  Club Esportiu Noia Freixenet