(Solsona, Solsonès, setembre 1951 – Barcelona, 1973)
Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona.
Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de “Cavall Fort”.
Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans.
Des del 1973 s’intitulà “Tretzevents” i està sota el patrocini de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)
Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.
Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.
El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.
Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.
(Lleida, 1880 – 1951)
Advocat i escriptor d’art.
Autor de diversos treballs sobre la catedral vella de Lleida: La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida (1912), Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida (1913), una guia per visitar la seu, etc.
(Figueres, Alt Empordà, 1951 – )
Arqueòleg i numismàtic. Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona.
S’ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica. Des del 1987, a més, inicià una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona.
Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia (Burgos).
Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación monetaria en la ciudad de Clunia (1985) i Le trésor d’Eauze. Bijoux et monnaies du IIIe s. Après J.-C. (1992, en col·laboració). Fou col·laborador de la Encyclopaedia of Early Christian Art.
(Barcelona, 1951 – 1961)
Associació d’arquitectes.
Els seus components foren Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Joaquim Gili, Josep Maria Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep Maria Sostres i M. Valls.
Promogué conferències i exposicions d’art i arquitectura.
Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).
(Barcelona, 1951 – 30 maig 2020)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on, anys després, exercí durant un temps com a professor.
S’inicià en l’art conceptual, però a partir del 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra Per una crítica de la pintura a Barcelona, amb un grup d’artistes a l’entorn de la revista “Trama”. Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura, que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya, tot reivindicant la pràctica de la pintura.
Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la intuïció, i a la potenciació del gest i el color.
Entre les seves darreres exposicions sobresurten la realitzada a la galeria Maeght de París (1989) i a la galeria Salvador Riera de Barcelona, el 1992.
(Barcelona, 1875 – 1951)
Actor. Besnét del cirurgià Antoni Gimbernat i Arbós.
Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L’hostal de la Glòria (1931), etc.
(Barcelona, 1898 – Madrid, 1951)
Autor teatral. Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya (1923) -en col·laboració amb Lluís Millà– i Pels nostres fills (1923), que fou reeditada sovint.
Col·laborà en “La Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 maig 1867 – Barcelona, 6 setembre 1951)
Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal.
President de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900).
Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l’aprovació final de la institució.
Col·laborà en diverses publicacions, en les quals plasmà el seu radicalisme catalanista.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1890 – Barcelona, 1951)
Ebenista i orfebre. Residí a Girona.
S’especialitzà en la fabricació de cofrets i capses artístiques, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls.
Assolí grans èxits en les exposicions que realitzà a Barcelona, Tarragona, Bilbao, París i Buenos Aires.
Dades dels Països Catalans 