(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.
També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).
(Graus, Aragó, 17 agost 1880 – Barcelona, 10 juliol 1940)
Escultor. Deixeble de l’escultor Josep Llimona, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’establí després d’una llarga estada a Xile.
Destacat imatger, esculpí, entre altres obres, una imatge de Crist, un pas monumental de Jesús pres i lligat, encàrrec de la ciutat d’Osca, i la imatge de Sant Joan de Déu per a l’hospital d’aquest nom, de Barcelona.
També fou autor teatral: El pes de la raça (1922), La pubilla (1936).
Fou el pare de l’actriu Roser Coscolla i Ferrer.
(Madrid, 1940 – )
Gestora cultural. El 1981 s’incorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora d’arts plàstiques. A partir del 1985 començà a formar la col·lecció d’art contemporani d’aquesta institució.
De l’any 1991 al setembre de 1994 treballà a Madrid. A partir del 1995 es reincorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora de la col·lecció d’art contemporani i assessora d’arts plàstiques.
Assessora de diferents institucions i esdeveniments culturals, també exercí com a comissària d’exposicions i membre de jurats, i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria professional.
(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)
(Isabel Steva i Hernàndez) Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.
Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).
Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.
El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.
(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)
Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.
Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.
És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.
(Sitges, Garraf, 4 juny 1887 – 29 maig 1940)
Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l’hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).
(Torelló, Osona, 1865 – Barcelona, 1940)
Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona.
El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona.
Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual de tipista (1903). És autor d’una traducció d’El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès.
(Badalona, Barcelonès, 1877 – Barcelona, 1940)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat sacerdot a Barcelona el 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana (1906).
Esmerçà el seu apostolat en famílies pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona, i, colpit pels desnivells classistes, publicà un llibre, polèmic i avançat a l’època, El colectivismo y la ortodoxia católica (1928).
Col·laborà al diari “El Matí” i a les revistes “La Paraula Cristiana” i “Cuestiones Sociales”.
Després de la guerra civil, evolucionà cap a posicions tancades: Cartas de combate en defensa de la fe, dirigidas a las juventudes cristianas (1940).
(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)
Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.
El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.
Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.
L’any 2010 s’integrà a Unnim.
(Pineda de Mar, Maresme, 21 abril 1940 – )
Jugador de basquetbol. Ha jugat amb el UDB Pineda, el FC Barcelona, el CB Aismalíbar i el CB Joventut de Badalona.
Fou 222 vegades internacional i 3 a la selecció europea. El 1969 guanyà el premi Fair-Play atorgat per la UNESCO.
Es retirà el 1974.
Dades dels Països Catalans 