Arxiu d'etiquetes: 1940

Girona i Llagostera, Daniel

Deixa un comentari

(Lleida, 14 gener 1869 – Barcelona, 28 març 1940)

Historiador, metge i polític. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però es dedicà després als estudis històrics.

El 1919 va ésser elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista.

Publicà Mullerament de l’infant en Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicilia (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919), Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó (1920) i Itinerari del rei en Pere II (1924), així com els itineraris dels reis Joan I el Caçador i de Martí I l’Humà.

Ginestà i Punset, General

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1880 – Santiago de Cuba, Cuba, 1940)

Escriptor i impressor. Des d’abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mataré” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya”. Publicà les col·leccions “Biblioteca Oriente” i “Avante”.

De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l’òpera Sigiberta (1921).

Giménez i Gràcia, Eduard

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 2 juny 1940 – )

Tenor. Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emilia (1967) i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore.

De veu lírico-lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII.

Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia (sovint al Teatro alla Scala de Milà). A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970.

Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes (1982).

Front Nacional de Catalunya

8 Respostes

(París, França, abril 1940 – Catalunya, 1977)

(FNC)  Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l’organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya.

Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir un partit polític i va començar a actuar a l’interior, principalment a la Universitat. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i, a partir del 1976, en el Consell de Forces Polítiques, amb la defensa d’un ideari socialista de caràcter independentista.

El 1977 s’incorporà a la candidatura del Pacte Democràtic per Catalunya. La progressiva pèrdua de militants, però, i la manca de resultats electorals acabaren marginant l’organització del mapa polític de la Catalunya autònoma del postfranquisme.

Fort i Cogul, Eufemià

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 abril 1908 – Barcelona, 1979)

Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció “Analecta Selvatana”.

Va publicar nombrosos llibres d’erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l’anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d’extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia.

De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbe de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979).

Publicà volums de la sèrie “Episodis de la Història”, sota els pseudònims d’Artemi Folch i de Francesc A. Miquel.

Fou el pare de Xavier Fort i Bufill  (Barcelona, 1940 – )  Escriptor. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).

Fontbona i Ventosa, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1876 – 9 febrer 1940)

Metge. Germà d’Emili i de Marià. Es llicencià el 1898 i es doctorà el 1927.

Membre del Centre Escolar Catalanista, publicà treballs a diverses revistes. Fou secretari de redacció de “La Ginecologia Catalana” (1898-99), primera revista mèdica en català.

Clínic eminent, presidí (1931-33) el Col·legi de Metges de Barcelona, del qual fou també president honorari, i portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge (1932).

Foment de Pietat Catalana

9 Respostes

(Catalunya, 1916 – 1940)

Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.

En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).

Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.

El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.

Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.

A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.

Ensesa i Pujadas, Josep

2 Respostes

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

Domènech i Girbau, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1940 – )

Arquitecte. Col·laborador de Roser Amadó i Cercós, ha treballat en les obres de la Vila Olímpica de Barcelona, en el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en la Fundació Tàpies de Barcelona i en la remodelació del Canyeret de Lleida.

Cumellas i Ribó, Josep

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 16 desembre 1875 – Barcelona, 29 març 1940)

Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados.

Compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l’obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911).

Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments de teclat.

Fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat.