(Barcelona, 8 juliol 1863 – 29 desembre 1940)
Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica.
Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la “Revista de Farmacia”, la “Revista Hortícola”, “El Mundo Científico” i la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro“. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”.
(Barcelona, 10 novembre 1940 – )
Actor. Va iniciar la seva activitat professional a l’escena catalana durant la dècada del 1960, malgrat les dificultats del moment.
A partir del 1976 ha treballat en les millors companyies teatrals del país (com la de Josep Maria Flotats), en el cinema i sobretot a la televisió, on ha popularitzat notablement la seva imatge.
(Organyà, Alt Urgell, 18 gener 1940 – València, 7 octubre 2020)
Realitzador cinematogràfic. Autor d’alguns curt-metratges –Gente de mesón (1969), Bolero de amor-. Es va iniciar en el llargmetratge a Madrid el 1972 amb Corazón solitario.
Ja a Barcelona, va realitzar Furia española (1974), La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda, Réquiem por un campesino español (1985).
També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986).
Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988).
(Catalunya, 1920 ? – 1940)
Atracció de circ, formada pel pallasso Isidor Barraceta, nascut a Falçà (Gironès), i els seus oncles Tomàs i Manuel Barraceta.
Assoliren anomenada mundial els anys 1920 i 1930 amb un número còmic i musical.
(Barcelona, 29 maig 1940 – )
Historiador. Especialitzat en la història moderna i contemporània de Catalunya -professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions-.
N’ha estudiat especialment els aspectes socials (El sindicalisme a Barcelona; Rafael Campalans, socialista català; Los anarquistas y la cuestión nacional) i ha dirigit la Història dels Països Catalans.
(Barcelona, 29 agost 1882 – l’Havana, Cuba, 26 juny 1940)
Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític.
El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte.
Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).
Fou el pare de Jaume Bagaria (Catalunya, segle XX – estiu 1937) Dibuixant. Morí molt jove, en acció de guerra al front d’Aragó.
(Barcelona, 6 desembre 1867 – gener 1940)
Comediògraf, poeta i periodista. Fundà i finançà “Catalunya Artística” i dirigí “El Artesano” i “Catalunya Literària”.
El 1886 reuní els seus poemes en Branquillons. Escriví algunes comèdies, la majoria còmiques i d’un sol acte (Els amics porten fatics, 1900; Un home de palla, 1891), i algunes de patriòtiques, com L’últim conseller, Rafael de Casanova (1900).
(Barcelona, 1924 – 1940)
Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d’agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat.
Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del juliol de 1925 a l’octubre de 1938, 151 números de la revista “Organització”.
L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre de 1929. Organitzà, a més, el 1932, l’Exposició Retrospectiva de Documents Mercantils.
(Llorenç del Penedès, Baix Penedès, 1940 – Barcelona, 30 gener 2017)
Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres i en psicologia, especialitzat en l’àmbit de la música coral.
És autor de nombrosos estudis i articles, d’una història del cant coral, El cant coral a Catalunya (1891-1979) (1980) i de la biografia Lluís Millet vist per Lluís Millet (1983).
(Badalona, Barcelonès, 1940 – Barcelona, 6 juny 2024)
Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques.
Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.
Dades dels Països Catalans 