Arxiu d'etiquetes: 1939

Fundació Cambó

3 Respostes

(París, França, 1930 – 1939)

Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.

El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.

Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.

La guerra civil n’interrompé les activitats.

Frutos i Gras, Francesc

1 Resposta

(Calella, Maresme, 25 gener 1939 – Barcelona, 26 juliol 2020)

Polític, conegut per Paco Frutos. Treballador de l’empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966.

Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82.

El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general.

Formà part també de l’executiva federal d’Izquierda Unida.

Frente Rojo

1 Resposta

(València, febrer 1937 – Barcelona, gener 1939)

Diari. Òrgan del Partido Comunista de España.

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (novembre 1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije.

Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit.

Federació Obrera Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1932 – 1939)

(FOC)  Central sindical d’àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures.

Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d’Espanya, presidida per Ramon Sales.

El seu òrgan de premsa fou “FOC” (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas.

Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya

5 Respostes

(Catalunya, agost 1936 – 1939)

(FESAC)  Organisme constituït d’acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya.

Federació de Joves Cristians de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1931 – 1939)

(FEJOC)  Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l’ideal evangèlic de la santedat i l’apostolat.

El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22 abril 1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment.

En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l’organització oficial de la joventut d’Acció Catòlica, que s’estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda com a tal a Girona (1934).

Les unitats locals, constituïdes pels grups d’una mateixa població, s’agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n’era consiliari Albert Bonet.

Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació.

La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.

Estudis Universitaris per a Obrers

1 Resposta

(Barcelona, 1933 – 1939)

Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Ateneu Polytechnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball.

Tot i no representar l’accés dels treballadors a la universitat, s’intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària.

Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 l’obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat.

L’escriptor Ambrosi Carrion, president de l’Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l’ànima dels Estudis per a Obrers.

Estatut Interior de Catalunya (1933)

1 Resposta

(Catalunya, 25 maig 1933 – 1939)

Llei. Primera de les aprovades pel Parlament de Catalunya, amb categoria de llei fonamental, que va intentar d’aplicar les disposicions de l’Estatut del 1932. Discutida a partir del 5 de gener de 1933. Fou oficialment una norma interna per al Principat.

Tenia un fort paral·lelisme amb la Constitució de la República espanyola del 1931, bé que era fet en un to més moderat.

Les innovacions més interessants introduïdes, són les referents a l’organització dels sistemes de govern de Catalunya.

Escola Popular de Guerra de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1936 – 1939)

Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya, per a formar instructors de guerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc.

Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana.

Economia i Treball, Departament d’

2 Respostes

(Catalunya, 1931 – gener 1939)

Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics).

Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d’Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936.

Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions.

Fins a l’octubre de 1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d’Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc.

D’ençà de l’octubre de 1936 i fins al juny de 1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l’aplicació de l’autarquia econòmica. S’estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament.

Arran de la crisi del maig de 1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del juny de 1937 fins al gener de 1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d’establir l’intervencionisme i el control de l’economia per part de l’Administració.