Arxiu d'etiquetes: 1939

Girona i Rubio, Manuel

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 – )

Economista, periodista i polític. Estudià ciències econòmiques i periodisme. Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils.

Formà part dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista), grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià. Amb la integració del partit valencià en el PSOE, fou elegit president de la diputació provincial de València (1979-83).

Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista.

Garnelo i Fillol, Isidor

1 Resposta

(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)

Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).

El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.

Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.

Garcia i Obrador, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1894 – 4 agost 1939)

Dirigent socialista. Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme (1922-23).

El 1922 fou vice-president de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-30).

El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l’octubre de 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent.

Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l’oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí (1935 i 1936) i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36).

Fou executat pels franquistes al final de la guerra civil.

Fructidor

1 Resposta

(Maó, Menorca, 30 juny 1934 – 1939)

Setmanari. Òrgan de l’Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca.

Suspès arran dels fets d’octubre de 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil.

Federació de Cooperatives Valencianes

Deixa un comentari

(País Valencià, 1913 – 1939)

Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa “La Cooperación” (València).

Reorganitzada el 1928, sota l’impuls de Vicent Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).

Día, El -Palma de Mallorca-

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 maig 1921 – 13 juny 1939)

Diari en castellà. Les seves instal·lacions foren comprades per la Delegación Nacional de Prensa de Falange Española per tal d’editar “Baleares”.

Propietat de Joan March i Ordinas, fou primerament representant d’un moderat liberalisme; després, amb la II República, anà passant a defensar postures de major conservadurisme. El primer director fou Joan Estelrich.

Publicà nombroses col·laboracions en català i significà dintre del periodisme insular un notable intent de renovació. Tingué destacats col·laboradors.

Correspondencia de Valencia, La

12 Respostes

(València, 1883 – 6 març 1939)

Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l’afany informatiu, amb quatre edicions diàries.

Comprat pel partit Unió Valencianista (maig 1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930.

Fou controlat per la UGT a partir de juliol de 1936.

Confederació Regional del Treball de Llevant

1 Resposta

(València, 1 desembre 1919 – 1939)

Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau. El seu òrgan de premsa era “Solidaridad Obrera” de València.

Celebrà el seu primer congrés a València els dies del 1 al 3 de desembre de 1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre 1922) els treballadors afiliats foren 42.517. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes.

Després del quart congrés (Alcoi, setembre 1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició.

Iniciada la guerra civil demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.

Confederació Regional del Treball de Balears

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1922 – 1939)

Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes Balears adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats.

En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou “Cultura Obrera”. Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.

Boy Scouts de València

Deixa un comentari

(País Valencià, 1932 – 1939)

Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l’organització Exploradores de España.