(Barcelona, 1924 – 1936)
(CCC) Entitat esportiva. Primera entitat esportiva de la península ibèrica dedicada a l’acampada. Vinculada al Centre Excursionista de Catalunya.
Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935.
(Catalunya, 28 juliol 1936 – 1939)
Entitat creada per la Generalitat de Catalunya per atendre les necessitats d’empreses catalanes no solucionades per les vies comunes de concessió de crèdits. Els fons procedien del govern català i imposicions del públic.
Els prèstecs concedits, importants al principi, disminuïren en nombre i quantitat a partir del 1937.
(Barcelona, gener 1901 – 1936)
Publicació de l’Institució Catalana d’Història Natural.
El 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat.
A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.
(Barcelona, 1913 – 1936)
(BDC) Revista especialitzada en dialectologia, toponímia, etimologia.
Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els col·lectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials. Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època (1913-30).
La segona època (1931-36) fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística”.
(Barcelona, 1927 – juliol 1936)
Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans.
Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics.
L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa.
(Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 3 febrer 1936)
Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “Catalunya”.
És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931).
Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I.
(Barcelona, 1928 – 1936)
Col·lecció d’obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums.
Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels segles XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d’obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)
Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.
Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.
(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)
Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.
Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.
Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.
(Barcelona, 24 novembre 1936 – Moià, Moianès, 25 març 2011)
Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona des del 1960.
Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’en Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs.
Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978).
Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963).
Dades dels Països Catalans 