Arxiu d'etiquetes: 1935

Història de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1934 – 1935)

Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.

Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.

L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.

La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.

Herralde i Grau, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 20 març 1935 – )

Editor. Germà de Gonçal. Enginyer industrial.

El 1969 fundà l’editorial Anagrama, que ha jugat un paper important en la difusió de la narrativa contemporània (especialment amb les col·leccions Panorama de narrativas i Narrativas hispánicas i el premi Herralde de Novel·la) i de l’assaig (principalment amb la col·lecció Argumentos i el premi Anagrama de Ensayo).

Guàrdia i Esturí, Jaume

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 25 juny 1875 – Barcelona, 4 setembre 1935)

Pintor. Excel·lí com a paisatgista (Tarda de març).

Influït per Cézanne, la seva obra, que s’inclou dins el noucentisme, té punts de contacte amb la de Francesc Vayreda i la de Joaquim Sunyer.

Participà en les exposicions oficials de Barcelona del 1921 i del 1923 i en la del Saló de Primavera del 1931. Exposà individualment a les galeries Dalmau i Syra.

González i Casanova, Josep Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 2 desembre 1935 – 29 octubre 2021)

Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l’estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986).

Col·laborà als diaris “Tele/Exprés”, “Diario de Barcelona”, “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal.

Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.

Gili i Roig, Gustau

5 Respostes

(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)

Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve  (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992)  Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:

Gustau Gili i Torra  (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008)  Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.

Garriga i Roig, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 4 novembre 1877 – 6 març 1935)

Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d’un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona.

Fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.

Fuentes i Lloselles, Enric de

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1864 – novembre 1935)

Escriptor. Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova.

Publicà el seu primer treball literari a “La Il·lustració Catalana” l’any 1882 i va prendre part en els jocs florals del 1896.

Dins la narrativa conreà el retrat amb descripcions de psicologia femenina, com a La forastera. En la novel·la es manté en el corrent del darrer modernisme, amb un colorit sentimental, i descriu l’ambient de la Barcelona de final del segle XIX; n’és la més representativa Romàntics d’ara (1906).

Altres obres seves són Prosa (1897), Estudis (1899), Alec (1902), Amors i amoretes (1903), Tristors (1904), Il·lusions (1905), Fulls escampats (1908), Nuvolada (1917) i Amor (1924).

Ferret i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1935 – )

Escriptor i professor de català.

Ha publicat un remarcable Compendi d’història de Catalunya, en quatre volums, editat el 1967.

Ferrer i Gironès, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 26 juliol 1935 – 17 febrer 2006)

Polític i assagista. S’ha destacat en les seves campanyes i accions per la defensa dels drets nacionals de Catalunya.

Ha publicat, entre altres treballs, La persecució política de la llengua catalana (1985) i, en col·laboració amb F. Cruañas, Els drets lingüístics dels catalans.

A partir del 1977 ha estat repetides vegades senador per Girona en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i també diputat al Parlament de Catalunya per ERC.

Federació Comunista Catalano-Balear

14 Respostes

(Catalunya, 1924 – 1935)

Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d’Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari “La Batalla” des de la fi del 1922.

Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM).

Joaquim Maurín en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.