Arxiu d'etiquetes: 1935

Esquerra Comunista

7 Respostes

(Catalunya, març 1932 – setembre 1935)

Partit polític espanyol, que tingué la major part dels militants a Catalunya. Format després de la proclamació de la II República. Era dirigit per Andreu Nin i Juan Andrade i publicava la revista “Comunismo”.

D’orientació trostkista, es proposava d’elevar el nivell de la lluita de la classe treballadora revolucionària.

Pel març de 1934, formà part de l’Aliança Obrera a Catalunya amb la UGT, l’USC i el BOC. El 1935 es fusionà amb el BOC per constituir el POUM.

Escriche i Mieg, Tomàs

Deixa un comentari

(Bordeus, França, 7 març 1844 – Barcelona, 25 gener 1935)

Inventor. Es llicencià en ciències a la universitat de Madrid.

Del 1869 al 1873 fou professor a l’institut lliure d’Onyate. Des del 1891 fou catedràtic de física i química a Barcelona.

Inventà nombrosos aparells científics, entre els quals cal esmentar-ne un per determinar el principi de la sortida dels líquids.

Fou director de l’estació meteorològica de Bilbao. Fou el promotor de la idea dels parcs geogràfics i membre de l’Asociación contra las Corridas de Toros.

Publicà nombrosos articles sobre temes literaris, pedagògics i socials, unes Nociones de Química Orgánica i un Compendio de Física y Química.

Duran i Tejido, Carles

4 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1935 – 11 novembre 1988)

Realitzador i productor cinematogràfic. Després d’estudiar cinema a París, fou un dels creadors de l’Escola de Barcelona.

En aquest context dirigí Cada vez que… (1967) i Liberxina 90 (1970), però els problemes amb la censura li feren abandonar la realització i aleshores exercí tasques de producció amb diversos directors.

Participà en les Converses de Cinema a Catalunya, fou fundador de l’Institut del Cinema Català i responsable de l’oficina institucional de promoció del cinema català, activitats amb les quals s’acredità com un dels impulsors més entusiastes d’aquest art a Catalunya.

Dexeus i Trias de Bes, Santiago

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1935 – 12 abril 2024)

Ginecòleg. Es doctorà en medicina a Madrid i amplià estudis a Anglaterra, França, Itàlia i Suïssa.

Dirigí el Departament d’Oncologia de la Maternitat de Barcelona entre 1964 i 1972, i des del 1973 dirigí el Departament d’Obstetrícia de l’Institut Dexeus de Barcelona.

En aquest institut, el 1984 dirigí la primera fecundació in vitro realitzada a Espanya, juntament amb P.N. Barri.

Cots i Trias, Antoni

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)

Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.

Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.

Cortada i Serra, Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 1865 – 1935)

Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes “L’Avenç” i “Catalònia”.

Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent.

Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París.

Corelli, Juan

1 Resposta

(Barcelona, 1935 – )

Ballarí i coreògraf. Pseudònim de Joan Plans i Parés. Estudià amb Joan Magriñà i Josep Izard, i més tard a Anglaterra.

Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees: Concierto de Aranjuez (1958), Sirènes (1959), La història del soldat (1960), Carmina Burana (1961), Jeux (1963), Harold en Italie (1965), entre d’altres.

Corberó i Olivella, Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1935 – 24 abril 2017)

Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S’inicià en l’aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l’Escola Massana, de Barcelona.

Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l’obra d’Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d’una gran importància en la seva formació.

Conreà de bon principi l’informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l’objecte en l’espai, respectivament).

Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines.

Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees.

Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1932 – Tarragona, octubre 1935)

Reunions organitzades per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya els anys 1930.

Al primer congrés (1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí (Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig i Gairalt (sobre barriades obreres).

El segon congrés (1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però seguí la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig i Gairalt (Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció).

Comas i Maduell, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)

Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.

Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).

El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.