(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – 15 març 1935)
Comerciant d’oli. Obrí el mercat nord-americà i, en especial, l’argentí.
Fou el pare de Joaquim Bau i Nolla.
Bau i Vergés, Josep
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1935
Asensio i Rovira, Teodor
(Barcelona, 1935 – 2016)
Pintor. Es formà a Escola de Llotja (1949-56) i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1956-59) de Barcelona.
Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets.
Forma grup amb els pintors Maas i Carles Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics.
Lorés i Caballeria, Jaume
(Barcelona, 1935 – 4 desembre 2002)
Assagista i escriptor. Ha fet estudis, inacabats, de dret, periodista i teologia. Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” (fins el 1965).
En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969).
Després del 1975 s’ha convertit en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica, Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc.
Lluita! -Barcelona, 1934/35-
(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)
Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.
La seva sortida fou molt irregular.
Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.
Lluch i Bofarull, Carme
Joventut Comunista Ibèrica
(Catalunya, 1935 – maig 1937)
(JCI) Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano.
El febrer de 1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven.
El seu òrgan de premsa fou “Juventud Comunista”, de Barcelona.
Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig de 1937.
Jordà i Fages, Carles
(Figueres, Alt Empordà, 19 febrer 1883 – Pont de Molins, Alt Empordà, 4 setembre 1935)
Polític i enginyer industrial. Formà part activa dels agrupaments catalanistes juvenils sorgits entorn de Solidaritat Catalana.
Fou un dels fundadors i redactors de la revista “Catalunya”, dedicada a divulgar les realitzacions del catalanisme.
Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona. Fou diputat provincial per Figueres. El 1922 s’adherí a Acció Catalana.
Des del seu càrrec de president de la Unió de Sindicats Agrícoles, contribuí a l’organització del règim cooperatiu de diverses institucions de l’Empordà.
Fou l’iniciador i impulsor de la construcció del pantà de Crespià que embassà les aigües del riu Fluvià.
Instant, L’ -1935/36-
(Barcelona, 1 gener 1935 – 25 desembre 1936)
Diari de la nit, afecte a la política de la Lliga Catalana. Substituí “La Veu del Vespre” i fou dirigit per Ignasi Agustí, amb Ramon Garriga com a redactor en cap.
S’especialitzà en els reportatges d’actualitat, les informacions radiofòniques i les estrenes teatrals. Emili Grau i Sala hi il·lustrà les crítiques de teatre.
A partir del juliol de 1936 fou controlat per la CNT.
Indústria Catalana -revista-
(Barcelona, 1933 – 1935)
Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.
Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.
Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.
Ilustració Catalana -editorial-
(Barcelona, 1884 – 1935)
Editorial. Fundada com a plataforma de la revista “La Ilustració Catalana”, de Francesc Matheu. Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent. Hi col·laborà sempre Josep Alemany i Borràs.
Publicà més de cinc-cents cinquanta títols, més de la meitat dels quals formen la “Lectura Popular”.
Fou una aportació molt notable de divulgació d’autors, sobretot vuitcentistes, d’alguns dels quals –Joan Alcover, Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, etc- publicà les obres completes. Les obres més populars i venudes foren les de Jacint Verdaguer, en trenta volums.
Dades dels Països Catalans 