(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1889 – Barcelona, 1958)

Sindicalista i polític. Era conegut per David Rey. Era germà de Josep Rebull i Cabré.

De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona; fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca.

Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM.

Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit (1938). Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià.

Fou detingut, condemnat a mort i després indultat. Passà a la presó uns vint anys.