Arxiu d'etiquetes: 1931

Codina i Mir, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)

Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.

La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.

Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).

Club Natació Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1931 – )

(CNC)  Entitat poliesportiva. Destaquen les seccions de natació i de waterpolo a més de les seccions d’atletisme, triatló, esquaix i vela.

En waterpolo ha aconseguit quatre Campionats de Catalunya, sis de la Lliga estatal, quatre Copes del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa.

L’entitat ha tingut importants nedadors.

Enllaç web: Club Natació Catalunya

la Ciutat de Repòs i de Vacances

Ciutat de Repòs i de Vacances, la

6 Respostes

(Baix Llobregat, 1931 – 1936)

Projecte del GATCPAC per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC (1934) incorporà els seus principis.

Preveia cinc zones: de banys, esports i cinema a l’aire lliure; d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping, pavellons escolars; de residència (hotels, cases de vacances, colònies escolars); de cures de repòs (hotels, sanatoris); de conreu, comuna a les anteriors.

La cooperativa formada per a realitzar el projecte era patrocinada per la Generalitat i nombroses entitats catalanes.

Les obres foren iniciades amb la dessecació dels aiguamolls i la prolongació de la Gran Via, però la guerra civil truncà el projecte.

Carreras i Bulbena, Josep Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 març 1860 – 2 gener 1931)

Musicòleg, historiador i filòleg.

Estudià l’obra d’Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la “Revista Musical Catalana”, i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènere.

Amb materials inèdits edità Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L’Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912).

També publicà, en el camp de la filologia, L’article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana.

Canals i Llambí, Ricard

5 Respostes

(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)

Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.

Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).

La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.

Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.

Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 3 maig 1931 – gener 1939)

Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.

Sortí irregularment; en una primera etapa (3 maig 1931 – 25 gener 1933) portà el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya”; en una segona (19 desembre 1933 – agost 1936), el de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i tingué una periodicitat diària; en la 26 d’agost de 1936 al gener de 1939, prengué el nom de “Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya” i, segons l’Estatut d’Autonomia del 1979, el de “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona

5 Respostes

(Barcelona, juny 1931 – desembre 1938)

Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.

Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes.

Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'”Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques.

Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.

Botey i Vallès, Francesc

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 26 novembre 1931 – Maconi, Querétaro, Mèxic, 14 abril 1996)

Sacerdot escolapi. Preocupat per les classes més necessitades i marginades, com les dels immigrants i els gitanos, desenvolupà una valuosa tasca social en aquest sentit, especialment la dels barraquistes del Camp de la Bota.

Col·laborador, entre altres, de “Serra d’Or”, ha publicat El gitano, una cultura folk a casa nostra (1970).

Bosch i Pujol, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1931 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 17 desembre 2004)

Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l’equip de l’Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla.

Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l’any 1952.

Borrell i Palazón, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)

Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.

Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.

El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.