Arxiu d'etiquetes: 1931

Miquel i Clapés, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 19 desembre 1931)

Anarquista. Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell.

Organitzà la vaga dita de les set setmanes (1882), l’Ateneu Obrer (1883) i participà en la preparació del primer de maig (1890).

Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896).

En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella (1908) i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica (1909) i de la vaga general del 1917.

Detingut de nou, quedà paralític a conseqüència dels turments rebuts.

Col·laborà a “El Trabajo” de Sabadell (1897-1912).

Milà i Sagnier, Miquel

(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)

Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.

A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.

Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.

Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.

Massó i Ventós, Josep

(Barcelona, 11 març 1891 – 25 octubre 1931)

Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents.

Dirigí “La Rondalla del Dijous” i col·laborà a “El Matí” i “La Vanguardia”.

Poeta maragallià i en part modernista, publicà Pòrtic (1910), Arca de vori (1912), L’hora tranquil·la (1914) i Totes les cordes (1920).

Escriví també les obres de teatre Camins de la vida (1916), Vella cançó (1916) i La primera flor (1919), a més de les rondalles La nau de veles d’or (1925) i la novel·la La germana (1921).

Masats, Ramon

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17 març 1931 – Madrid, 4 març 2024)

Fotògraf. Són seves les fotografies de coneguts llibres de crítica social com ara Neutral Corner (1962), la sèrie sobre els sanfermines o Un paseo por Madrid (1985), de Lluís Carandell.

Fou distingit amb el premi de Fotografia d’Avantguarda del 1957 i el Negtor del 1960.

S’ha especialitzat, també, en la direcció de documentals cinematogràfics (El que enseña, 1965; Topical Spanish, 1970) i de sèries (Conozca usted España, Raíces i Vísperas de nuestro tiempo).

Marcet i Juncosa, Alícia

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 – Perpinyà, 30 octubre 2016)

Historiadora. Especialista en història moderna de la Catalunya Nord.

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família, i posteriorment estudià a la Sorbona. Treballà com a professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993.

Les seves línies de recerca han estat centrades en la història de les terres del nord de Catalunya i en mentalitats i comportament, cosa que li ha permès copsar el manteniment del caràcter diferencial dels catalans del nord davant l’estat francès.

Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord (1988) i Le Rattachement du Roussillon à la France (1995).

Ha estat també una activa defensora de la identitat catalana de la Catalunya Nord i el 1990 fundà i presidí la Fundació Comte Guifré, dedicada a la defensa de l’ensenyament secundari en llengua catalana.

Maluquer i Salvador, Josep

(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)

Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.

Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.

Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).

Luchador, El

(Barcelona, gener 1931 – agost 1933)

Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales.

Òrgan del grup de “La Revista Blanca”, s’oposà als trentistes.

Hi col·laboraren F. Alaiz, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo i Frederica Montseny, entre altres.

López i Benturas, Antoni

(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)

Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.

Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.

Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.

A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.

Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.

Llorens i Serrano, Montserrat

(Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1931 – Barcelona, 27 juny 2022)

Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1953).

Fou col·laboradora d’“Estudios de Historia Moderna”, i el 1958 fou coautora, amb Jaume Vicens i Vives, del volum Industrials i polítics del segle XIX, del qual redactà les notes biogràfiques de la segona part.

Llengua Materna a l’Escola

(Catalunya, 29 abril 1931)

Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7 maig 1931) era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat.

Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català.

La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional.