Arxiu d'etiquetes: 1931

Federació de Joves Cristians de Catalunya

(Catalunya, 1931 – 1939)

(FEJOC)  Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l’ideal evangèlic de la santedat i l’apostolat.

El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22 abril 1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment.

En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l’organització oficial de la joventut d’Acció Catòlica, que s’estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda com a tal a Girona (1934).

Les unitats locals, constituïdes pels grups d’una mateixa població, s’agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n’era consiliari Albert Bonet.

Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació.

La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.

Faus i Pascuchi, Francesc

(Barcelona, 15 octubre 1931 – Säo Paulo, Brasil, 28 abril 2025)

Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei.

El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Carles Riba, Hölderlin i Salvador Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu.

Esplai -revista-

(Barcelona, 1 novembre 1931 – 19 juliol 1936)

Revista. Suplement, primer, del diari “El Matí”, esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.

Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació.

Escamilla i Gómez, Salvador

(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)

Realitzador radiofònic, actor i cantant.

Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.

El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.

Economia i Treball, Departament d’

(Catalunya, 1931 – gener 1939)

Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics).

Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d’Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936.

Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions.

Fins a l’octubre de 1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d’Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc.

D’ençà de l’octubre de 1936 i fins al juny de 1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l’aplicació de l’autarquia econòmica. S’estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament.

Arran de la crisi del maig de 1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del juny de 1937 fins al gener de 1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d’establir l’intervencionisme i el control de l’economia per part de l’Administració.

Duran i Benet, Rafael

(Terrassa, Vallès Occidental, 2 desembre 1931 – Barcelona, 15 setembre 2015)

Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls de la Marenda i Cotlliure.

Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista.

Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres.

Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya -1931/32-

(Catalunya, 14 juliol 1931 – 1932)

Organisme polític.

Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya elaborat a Núria.

Cultura, Departament de -1931/39-

(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)

Organisme de la Generalitat de Catalunya.

Constituït amb el nom de Departament d’Instrucció Pública, que el 19 de desembre de 1932 prengué la denominació de Departament de Cultura. Sota la direcció del conseller de Cultura, era el màxim òrgan rector de la política cultural de la Generalitat.

Com a primera providència, emparant-se en el decret del govern de la República sobre bilingüisme, el 29 d’abril de 1931 es creà el Comitè de la Llengua (decret de la Generalitat del 4 de maig de 1931), que preparà nous textos escolars, organitzà cursets de formació accelerada de professor de català, promocionà càtedres de català a les Escoles Normals de l’estat, etc.

Al cap de poc temps es creà el Consell de Cultura, principal òrgan gestor del Departament. Per un decret del 4 de desembre de 1933 foren traspassats a la Generalitat els serveis de Belles Arts; un altre decret de la Generalitat (2 juny 1936) establí les seccions de Biblioteques, Arxius, Museus i Excavacions, sota la dependència del Departament de Cultura. Durant aquells anys es constituïren, també, el Comitè de la Ràdio i els Serveis de Cinema.

En contacte amb organismes internacionals, participà a la reunió prèvia del Congrés del CIRPAC (Moscou, 1933), al Congrés Internacional de l’Ensenyament Tècnic (Barcelona, 1934), i ajudà materialment i moralment l’obra cultural dels ateneus populars.

Arran dels fets del 19 de juliol de 1936, la Generalitat adquirí més capacitat de decisió, i l’obra escolar prengué gran volada a través, sobretot, del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada).

En el camp de la cultura popular, cal fer esment de l’extensió del servei de Biblioteques, ampliat amb el servei de Cultura al Front, propulsat per la Comissió de les Lletres Catalanes, organismes dependents del Departament, de l’organització de la Setmana de l’Infant, de la Setmana d’Activitats Femenines, etc. Fou creada, a més, la Junta de Relacions Culturals per tal de coordinar les activitats de les institucions científiques i literàries i dirigir contactes interculturals amb altres països.

Per la projecció internacional aconseguida, cal recordar l’Exposició d’Art Medieval, organitzada per la Comissaria General de Museus (París, 1937).

Cuixart i Barjau, Francesc

(Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1 gener 1931)

Pintor. Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis.

Féu retrats, natures mortes i obres de gènere (La crema del paper segellat a Manresa el 1808) i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer.

La major part de la seva obra es reparteix entre les col·leccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat.

Corominas -industrials-

(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)

Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.

Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.

El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.