Arxiu d'etiquetes: 1931

Justícia, Conselleria de

5 Respostes

(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)

Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.

Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.

Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).

Janeras i Vilaró, Sebastià

3 Respostes

(Barcelona, 4 novembre 1931 – )

Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Entre altres treballs d’investigació, ha publicat: Litúrgia bizantina (1963, amb reedicions ampliades), Bibliografia sobre les litúrgies orientals (1961-67) (1969), L’iniziazione cristiana nella tradizione liturgica orientale (1969), La Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine (1987).

Dins la col·lecció Fundació Bernat Metge ha publicat Egèria, Pelegrinatge (1986). Director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme.

Institut d’Investigacions Econòmiques

1 Resposta

(Barcelona, 1931 – 1939)

Organisme. Destinat a l’estudi dels problemes econòmics.

Participaren en la seva creació la diputació, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Indústria i la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou dirigit per J.A. Vandellòs i publicà el “Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques” (1931-37).

Institució del Teatre

6 Respostes

(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)

Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.

En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.

A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.

Humanitat, La -1931/39-

22 Respostes

(Barcelona, 9 novembre 1931- 24 gener 1939)

Diari afí a Esquerra Republicana de Catalunya. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit.

S’inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià “L’Opinió”, també òrgan d’ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L’Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d’ERC.

Diari eminentment informatiu i polític, d’entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància.

Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, “La Ciutat”, que havia estat la d’un diari del 1931 lligat a Acció Catalana.

Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l’exili o a l’interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d’ERC.

hostal de la Glòria, L’

4 Respostes

(Catalunya, 7 octubre 1931)

Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea per la companyia Maria Vila-Pius Daví.

L’obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l’època més brillant del Segarra dramaturg.

Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya.

Hernández i Pijuan, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1931 – 28 desembre 2005)

Pintor. Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59).

El 1956 s’integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s’inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d’una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment).

Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l’expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l’art minimalista.

A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona,

Gumí i Cardona, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 abril 1931 – 18 setembre 2013)

Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya.

Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L’art romànic a Catalunya, L’art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s’ha especialitzat en la fotografia científica per a l’anàlisi tècnica d’obres d’art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria.

Fou professor de la seva especialitat a l’Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973).

L’any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l’Associació Europea de fotògrafs professionals.

Guinjoan i Gispert, Joan

8 Respostes

(Riudoms, Baix Camp, 28 novembre 1931 – Barcelona, 1 gener 2019)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull i de P. Wissmer a París.

Fundador, juntament amb Juli Panyella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d’orquestra com a conferenciant i crític.

Entre les seves obres, són dignes d’esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d’aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l’opera Gaudí (1992).

Gudiol i Cunill, Josep

4 Respostes

(Vic, Osona, 26 desembre 1872 – 10 abril 1931)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Josep Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement.

Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l’arqueologia, l’art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d’alt valor: Nocions d’Arqueologia sagrada catalana (1902), L’Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc.

Membre corresponent de l’Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l’Institut d’Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929.

Usà el pseudònim de Just Cassador.