Arxiu d'etiquetes: 1931

Conferència d’Esquerres Catalanes

(Barcelona, 17 al 19 març 1931)

Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Club Muntanyenc Barcelonès

(Barcelona, 1931 – )

(CMB)  Entitat creada en fusionar-se el Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès.

S’ha dedicat sobretot a l’espeleologia (Grup d’Exploracions Subterrànies) i a l’escalada (Grup d’Alta Muntanya).

Clos i Pagès, Josep

(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)

Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.

El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.

Aguilar i Casado, Antoni

(Barcelona, 1871 – 27 març 1931)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i amb Jaume Morera a Madrid. Participà en diverses exposicions nacionals.

Conreà el retrat i el paisatge a Mallorca i Granada.

Va morir a la pobresa a l’Hospital de Sant Pau.

Sacanella i Vidal, Emili

(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)

Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.

Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.

S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.

Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.

Milà i Sagnier, Miquel

(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)

Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.

A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.

Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.

Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.

Luchador, El

(Barcelona, gener 1931 – agost 1933)

Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales.

Òrgan del grup de “La Revista Blanca”, s’oposà als trentistes.

Hi col·laboraren F. Alaiz, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo i Frederica Montseny, entre altres.

López i Benturas, Antoni

(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)

Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.

Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.

Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.

A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.

Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.

Llorens i Serrano, Montserrat

(Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1931 – Barcelona, 27 juny 2022)

Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1953).

Fou col·laboradora d’“Estudios de Historia Moderna”, i el 1958 fou coautora, amb Jaume Vicens i Vives, del volum Industrials i polítics del segle XIX, del qual redactà les notes biogràfiques de la segona part.

Llengua Materna a l’Escola

(Catalunya, 29 abril 1931)

Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7 maig 1931) era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat.

Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català.

La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional.