(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)
Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.
(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)
Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.
(Igualada, Anoia, 16 maig 1931 – 18 juliol 1936)
Periòdic informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una postura lleugerament nacionalista.
(Barcelona, 14 febrer 1931 – 28 febrer 1931)
Diari de vida efímera, ideat per elements d’Unió Catalanista.
(Barcelona, 17 al 19 març 1931)
Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l’Esquerra Republicana de Catalunya.
(Barcelona, 1931 – )
(CMB) Entitat creada en fusionar-se el Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès.
S’ha dedicat sobretot a l’espeleologia (Grup d’Exploracions Subterrànies) i a l’escalada (Grup d’Alta Muntanya).
(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)
Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.
El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.
(Barcelona, 1871 – 27 març 1931)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i amb Jaume Morera a Madrid. Participà en diverses exposicions nacionals.
Conreà el retrat i el paisatge a Mallorca i Granada.
Va morir a la pobresa a l’Hospital de Sant Pau.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
(Barcelona, 19 agost 1859 – 1 maig 1931)
Enquadernador i litògraf. Creà i dirigí la revista artística “Hispania” (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico.
Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon.
A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d’èxit comercial.
Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch
Andreu Mir i Escudé (Barcelona, 1885 – 1966) Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.