(València, 8 març 1930 – 1931)
Agrupació universitària valencianista. Grup de joves intel·lectuals, professors i escriptors, que es formà amb l’objectiu d’afirmar la catalanitat del País Valencià des d’una perspectiva nacionalista.
En el seu òrgan d’expressió, el butlletí “Acció Valenciana”, hi col·laboraren, entre d’altres, Manuel Sanchis i Guarner, Felip Mateu i Llopis i Joan Beneyto.
La politització que s’inicià a l’adveniment de la República dispersà el grup.
(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)
Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.
(Igualada, Anoia, 16 maig 1931 – 18 juliol 1936)
Periòdic informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una postura lleugerament nacionalista.
(Barcelona, 14 febrer 1931 – 28 febrer 1931)
Diari de vida efímera, ideat per elements d’Unió Catalanista.
(Barcelona, 17 al 19 març 1931)
Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l’Esquerra Republicana de Catalunya.
(Barcelona, 1931 – )
(CMB) Entitat creada en fusionar-se el Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès.
S’ha dedicat sobretot a l’espeleologia (Grup d’Exploracions Subterrànies) i a l’escalada (Grup d’Alta Muntanya).
(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)
Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.
El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.
(Barcelona, 1871 – 27 març 1931)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i amb Jaume Morera a Madrid. Participà en diverses exposicions nacionals.
Conreà el retrat i el paisatge a Mallorca i Granada.
Va morir a la pobresa a l’Hospital de Sant Pau.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)
Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.
A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.
Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.
Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.
Dades dels Països Catalans 