(Barcelona, segle XIX – 16 juliol 1930)
Pintor. Germà de Concordi. Destacà en l’ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats.
Col·laborà amb eficàcia a l’obra de les colònies escolars de l’ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat.
Fou el pare d’Antoni Gelabert i Casas.
(Barcelona, 21 juny 1930 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 abril 2023)
Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d’esglésies i ha creat l’Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya.
Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l’Inventari d’Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums.
Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l’Art Romànic.
(Barcelona, 15 maig 1924 – 1930)
Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.
En la segona època (1928-30) es fusionà amb “La Ciutat i la Casa” i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet.
Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.
(Winterthur, Suïssa, 22 novembre 1877 – Barcelona, 30 juliol 1930)
Esportista. Fundà el F.C. Zuric.
Va practicar diversos esports, però sobretot el futbol, fins que, obligat pels seus negocis a residir a Barcelona, el 1899 hi va fundar el Futbol Club Barcelona.
Primer com a jugador i després en successives etapes com a president, va ésser durant més de vint anys l’ànima de l’entitat i va impulsar la inauguració del camp del carrer de la Indústria (1909) i del camp de les Corts (1922).
La seva gestió ajudà a la creació de la Federació Espanyola de Futbol (1909).
Defensor de l’amateurisme, el 1913 deixà el càrrec de president davant el creixent professionalisme de l’esport; tanmateix, l’ocupà de nou diverses vegades.
(París, França, 1930 – 1939)
Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.
El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.
Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.
La guerra civil n’interrompé les activitats.
(Barcelona, 1 desembre 1855 – 6 novembre 1930)
Poeta i assagista. Catedràtic de literatura a la universitat de Barcelona.
Col·laborador de “La Renaixença”, “Joventut”, etc. i fundador de “La Il·lustració Catalana”, “La Llar” i “La Família Cristiana”. Presidí la Lliga de Catalunya.
Poeta menor, fou proclamat mestre en Gai Saber el 1883. Publicà l’assaig Estudio de Ausias March y de sus obras (1884) i una versió d’Electra (1912), de Sòfocles.
(Olot, Garrotxa, 24 setembre 1866 – 27 setembre 1930)
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades.
Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.
(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)
Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.
El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.
Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.
(Catalunya, 9 gener 1914 – 1930)
Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya.
Proposat per l’assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26 de març de 1914.
(Barcelona, 1875 – 20 març 1930)
Metge i editor. Fill de Josep Espasa i Anguera.
Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es féu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills; hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’Enciclopedia Espasa.
El papa Pius IX el féu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne.
Dades dels Països Catalans 