Arxiu d'etiquetes: 1930

Intel·ligència Republicana, Manifest d’ -1930-

Deixa un comentari

(Barcelona, maig 1930)

Declaració programàtica, publicada al setmanari barceloní “L’Opinió”, que defensava la necessitat d’implantar una república federal de contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).

Fou signada per una extensa varietat de representants de forces polítiques catalanes, que intentaven donar una alternativa diferent a la de la Lliga en uns moments en què la monarquia espanyola havia assolit un elevat grau de descomposició.

Així, agrupà membres d’Unió Socialista de Catalunya, republicans radicals, republicans, sindicalistes, obreristes i també membres d’Acció Catalana.

Hotels Units SA

1 Resposta

(Barcelona, 1930 – )

(HUSA)  Cadena hotelera. Els seus orígens es remunten al 1930 quan l’empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l’Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels.

El grup, sota el nom d’Hotels Lihsa, gaudí d’una forta expansió durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l’empresa actual, amb la presidència de Joan Gaspart i Solves, nét del fundador.

El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc.

Té activitats a l’estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l’estat espanyol.

Horta i Massanès, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)

Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.

Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).

Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.

Hora, L’ -setmanari, 1930/37-

3 Respostes

(Barcelona, 10 desembre 1930 – maig 1937)

Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d’orientació comunista.

En una primera etapa, que arribà fins al novembre de 1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l’abril al setembre de 1934, reaparegué el 19 de gener de 1935, fins al 10 de juliol de 1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al maig de 1937.

Güell i Guillaumet, Josep

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 3 febrer 1872 – 16 novembre 1930)

Músic. Fundà i dirigí l’Orfeó Nova Tàrrega (1915), que assolí una gran reputació. Recollí en un treball el toc de les campanes de Tàrrega.

Escriví, entre altres, les obres corals: El mercat de Tàrrega, Hortolana lleidatana, A un infant.

Güell i de Sentmenat, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1930 – 22 desembre 2012)

Polític i empresari. Fill d’Eusebi Güell i Jover. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d’Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica.

Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80).

Candidat a l’alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s’integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD, fins que el partit desaparegué.

Entre 1975 i 1980 fou president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.

Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània

21 Respostes

(Barcelona, 28 novembre 1930 – març 1939)

(GATCPAC)  Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l’avantguarda arquitectònica a Catalunya.

Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf.

El 1931 començà a publicar “AC”. Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial.

El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.

Grau i Solà, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 27 octubre 1930 – Madrid, 26 desembre 2018)

Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma.

Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s’acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic.

Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l’obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

Girona Futbol Club

1 Resposta

(Girona, 25 juliol 1930 – )

Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol, que va prendre el relleu de la Unió Esportiva Girona, creada el 1921.

Ha jugat habitualment en la segona i la tercera divisió del campionat de lliga espanyol.

El seu antic camp de joc de Vista Alegre ha estat substituït pel nou estadi (20.000 espectadors de cabuda).

Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes vermelles i blanques i pantalons blaus.

Enllaç: Girona Futbol Club

Ginés i Soteras, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 juny 1930 – Sitges, Garraf, 11 juny 1996)

“Gin”  Dibuixant. Col·laborà primer en publicacions com “Florita”, “Nicolás”, “Can-can” i “DDT”. Marxà a París, on treballà també per a “Pardon”, “Stern” o “Playboy”.

De retorn a Barcelona, col·laborà a “El Papus”, que posteriorment dirigí. Fou fundador i col·laborador habitual d’“El Jueves”, que dirigí.

El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la universitat d’Alcalá de Henares.