(Barcelona, 1925 – 1936)
Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.
En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.
(Barcelona, 17 agost 1925 – Perpinyà, 10 febrer 2000)
Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir).
És conegut per haver impulsat un gran nombre d’activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70.
Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades.
És autor d’una Història del sindicalisme francès (1960).
(Barcelona, 1925 – 1939)
Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.
Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.
Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.
(Barcelona, 1925 – 1928)
Revista. Creada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i dirigida per Rafael Benet.
Representava una línia noucentista, paral·lela a la de “Les Arts i els Artistes”, amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada.
El 1928 es fusionà amb “La Gaseta de les Arts”.
(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)
Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.
De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).
Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 27 abril 1854 – 3 desembre 1925)
Poeta i dramaturg. Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir.
Col·laborà a “La Renaixença” i participà en els jocs florals de Barcelona.
És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball (Lo teixidor, Lo jornaler), de la composició Clavé i la seva obra (1907), de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa (1887) i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton.
(Castellserà, Urgell, 17 octubre 1857 – Madrid, 9 maig 1925)
Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899).
Féu un estudi per a l’obtenció de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d’obtenció del clorur d’antimoni.
(Barcelona, 1876 – 1925)
Comediògraf i editor.
Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L’emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal “La Escena Catalana” (1918) i la “Biblioteca Bonavia“. Edità el “Bloc Manelic”.
(Barcelona, 12 abril 1925 – 26 maig 1992)
Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.
Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc.
També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 24 abril 1925)
Químic i farmacèutic. Realitzà investigacions importants relacionades amb la indústria tèxtil, sobretot de referents al desengreix per sulfur de carboni i l’eliminació de les impureses dels teixits de llana.
Dades dels Països Catalans 