(Barcelona, 14 maig 1853 – Madrid, 18 abril 1925)
Empresari i terratinent. Segon marquès de Comillas.
Els seus interessos econòmics s’estenien a diverses empreses i bancs importants. Ajudà econòmicament institucions eclesiàstiques, finançà la guerra del 1898 i les guerres del Marroc.
Durant la revolta del 1917 adquirí armament per enfrontar-se al moviment obrer. Protegí la Dictadura de Primo de Rivera.
Hom intentà iniciar-ne el procés de beatificació el 1948.
(Barcelona, 1925 – 2018)
Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica.
Ha exposat amb èxit al país i a l’estranger.
Conreà una mica l’escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s’ha guanyat un prestigi excel·lent.
(Catalunya, 1925)
Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.
El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.
Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.
(Barcelona, 14 octubre 1851 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 13 juny 1925)
Impressor i polític. Després d’estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia.
A partir d’aquest mateix any, i amb l’adquisició d’una rotativa, començà a imprimir el diari “La Publicidad”. També hi instal·là tallers de fotogravat i d’heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català.
Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona.
Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat.
(Barcelona, 9 abril 1925 – 17 gener 2024)
Actriu. Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia.
Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s’ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc).
Ha actuat també en cinema.
(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)
Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.
Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.
Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.
Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.
Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).
Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925) Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.
(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)
Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).
Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.
Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)
Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).
El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.
(Sitges, Garraf, 6 juny 1925)
Atemptat contra Alfons XIII de Borbó. Fou una intriga concertada per un grup de joves d’Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d’haver visitat Barcelona.
L’atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i foren empresonats entre altres Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Miquel Badia i Emili Granier, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera.
Aquest esdeveniment representà l’inici d’una major activitat d’Estat Català.
(Mataró, Maresme, 1854 – Barcelona, 21 juliol 1925)
Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del segle XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L’establiment perdurà fins al 1948.
Fou, a més, un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920.
El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.
Dades dels Països Catalans 