Arxiu d'etiquetes: 1925

Rendé i Ventosa, Josep Maria

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)

Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).

El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.

Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.

Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.

Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.

Montagut, comtat de -segle XVIII-

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1706 pel rei-arxiduc Carles d’Àustria a Antoni d’Armengol i d’Agulló, baró de Rocafort de Queralt.

Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular.

Ha passat als Carranza.

Monegal i Nogués, Esteve

(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)

Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.

Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.

Un altre germà seu fou  Ramon Monegal i Nogués  (Barcelona, 1861 – 1920)  Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.

Mirada, La -publicació-

(Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)

Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.

Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres d’alguns dels seus fundadors i d’altres escriptors.

El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà.

Minguell i Gasull, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1870 – 1925)

Eclesiàstic. Es doctorà en teologia al seminari de València (1895).

Fou professor dels instituts de Lleida i de Reus.

Destacà com a orador sagrat. Publicà diversos llibres de caràcter religiós.

Mauné i Marimont, Florenci

(Figueres, Alt Empordà, 18 juliol 1925 – 13 juliol 1995)

Instrumentista, compositor i director.

Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956).

Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.

Matamala i Piñol, Llorenç

(Gràcia, Barcelona, 1856 – Barcelona, 29 juliol 1925)

Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l’execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona.

Feia els emmotllaments del natural que l’arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.

Fou el pare de Joan Matamala i Flotats.

Martorell i Codina, Josep Maria

(Barcelona, 1925 – 28 novembre 2017)

Arquitecte. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà d’Oriol i de Montserrat.

Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb Oriol Bohigas i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra.

El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. Ha estat sovint guardonat pel seu treball i ha rebut diversos premis FAD.

Ha realitzat també tasques en el camp de l’urbanisme, ha col·laborat en nombroses publicacions (“Serra d’Or”, “Cuadernos de Arquitectura”) i ha ostentat diversos càrrecs dins el món de l’escoltisme, procurant-ne la renovació.

Marcer i Oliver, Pere

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 20 desembre 1925)

Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona.

Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi.

El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Lucha Social -Barcelona-

(Barcelona, gener 1925 – abril 1925)

Setmanari comunista. Editat com a portaveu de les minories d’oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de “La Batalla”.

A més de la defensa que feia de l’URSS, criticava la socialdemocràcia i l’apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical.